Per Jordi Maluquer
D’un festival que dura deu dies (del 21 al 31 de març de 2013) i que està ple de manifestacions al voltant de la música com són exposicions, homenatges, films, música per a escolars i taules rodones, aquest cronista posa l’accent en el seu nucli central que són els concerts, especialment els que es van fer des de la seva solemne inauguració el vespre de Dijous Sant fins al dissabte. Dos recitals van precedir i subseguir aquests, un va ser el d’Adolf Pla, el dia 23, “Mompou-Gaudí: el so de la llum”, de música i imatge, i l’altre “Mompiana”, una lectura de jazz de l’obra del compositor a càrrec del Lluís Vidal Trio el diumenge 31.
Com es dedueix, i seguint el que s’ha qualificat d’Any Mompou per recordar els 25 anys de la seva mort, aquest va ser l’eix central del Festival. Així es va demostrar en el concert inaugural al paranimf, que va comptar amb la interpretació d’Els improperis, per a baríton, cor i corda, que ja feia 20 anys que no s’havia sentit. Obra magnífica en què la inspiració de Mompou es revesteix d’una certa ampul·lositat que li dóna, en la versió escollida, l’orquestració d’Igor Markevitch. Excel·lent la interpretació del baríton Antoni Marsol ben acompanyat per el cor Lieder Càmera de Sabadell i l’Orquestra Julià Carbonell de les Terres de Lleida, amb una ajustada direcció d’Antoni Ros Marbà. Abans s’havien tocat les Cançons i danses núm. 9, 10 i 7 també de Mompou en una orquestració de Benet Casablancas. Abans i com a continuació d’un altre homenatge als 80 anys del compositor Narcís Bonet, la mateixa orquestra havia interpretat el seu Homenatge a Gaudí i Set cançons populars catalanes. No es va fer, o es va substituir per alguna de les esmentades, una obra de Salvador Brotons.
L’endemà una altra gran obra religiosa, el Via Crucis de Joaquim Homs, va sonar en el marc de l’església de Santa Maria. És una obra per a recitador, quartet de corda i tambor que, amb un pròleg, introdueix l’oient en el clima dramàtic de les catorze estacions amb la música que il·lustra el text del poeta Carles Miralles. El Festival, amb por que l’obra no fos digerida per un públic no avesat –no avesat en la musical Cervera?– va voler esponjar-la introduint, en quatre talls, tres cançons del mateix Joaquim Homs i una de Mompou ben cantades per la mezzo Mireia Pintó. No feia pas falta l’invent, perquè a part que cal sempre respectar l’obra d’un compositor, això obligava a un esforç suplementari per no perdre el fil ni la progressió de l’obra d’Homs excel·lentment servida pel Quartet Gerhard i el narrador Jaume Carbonell.
Els concerts de proximitat, de 30 minuts de durada i en espais exquisits, són el toc de gràcia del Festival. Així, a l’Auditori vam poder sentir el Trio Jordi Figaró-Lito Iglesias-Jordi Vilaprinyó (de tenora, violoncel i piano), que ens va fer gaudir d’obres de Mompou –El pont, corprenedor, només per a violoncel i piano–, Conrad Setó, Paulí Peña i Jordi Vilaprinyó. A la Paeria, un recital virtuosístic de Katia Novell amb peces de Cervelló i Brotons, tot i deixar-se al tinter una anunciada obra de Taverna-Bech. A la Casa Dalmases, el dia abans de l’obra d’Homs, vam poder apreciar ja el Quartet Gerhard tocant El cuarteto indiano de Montsalvatge. I en una de les sales de la Casa Museu Duran i Sampere, el Quartet Teixidor amb obres d’Enric Morera –una exquisida Desolació– i obres de Pedrell, Minuet; Anna Cazurra, Vals per a quartet de corda i un dens i ben travat Quartet “a la memòria d’Amadeu Vives” de Josep-Lluís Guzman.
El mateix Dissabte Sant havia de coronar el dia un recital de Jordi i Ferran Savall, Xavi Diaz i David Mayoral que, al paranimf, interpretaren músiques en diàleg d’Orient-Occident i diverses cançons catalanes i obres de Gaspar Sanz i Martin y Coll, de lluïment.
Una vegada més, i esborrona el nombre de compositors diferents que han circulat pel festival que dirigeix Xavier Puig, Cervera demostra la riquesa del nostre patrimoni musical i la qualitat dels intèrprets nascuts, formats o residents del país, que pot nodrir de sobres més d’un festival. Esperem ja, amb delit, la convocatòria de l’any vinent. És com un miracle passejar-se per un carrer Major, ple d’història, i saber, com hem vist en les darreres tres temporades, que hi ha vuit indrets acollidors on s’ha fet bona música.
