PETIT PALAU CAMBRA. Quartet Diotima. Benet Casablancas: Quartets per a cordes núm. 3 i núm. 6. Ravel: Quartet per a cordes en Fa major. PETIT PALAU. 24 D’OCTUBRE DE 2023.
El Petit Palau va acollir la interpretació del Quartet per a cordes núm. 6, “Pluie Oblique: Épigrammes Pessoëns” de Benet Casablancas, obra estrenada dos dies abans a l’Auditori de Girona. Dedicada al Quartet Diotima, va ser escrita l’any 2021 arran de l’encàrrec rebut de l’Auditori de Girona i del Palau de la Música de Barcelona, emmarcat en el projecte Barcelona Creació Sonora 2021 de l’Ajuntament de Barcelona. Compost com a homenatge al poeta Fernando Pessoa, en el decurs dels deu minuts de durada de la composició Casablancas desplega una infinitat de recursos expressius i tècnics que confegeixen una obra magnètica, sorprenent i d’atmosferes captivadores. Un quartet com el Diotima s’erigia com un interlocutor idoni per pouar en l’essència d’una obra exigent en les vessants tècniques i expressives.
El Quartet núm. 6 s’inicia amb un “Nocturn” que aprofundeix en els pianissimi subtils, en atmosferes contemplatives, en espais eteris, com a contraposició a les textures dramàtiques que avançaran dins un relat carregat d’intensitat vehement. Recursos a manera de pizzicati, glissandi o els sforzando brollaran d’una manera natural en un relat que posseeix una intensa fortalesa dramàtica. El subtil “Lentissimo” apareix amb la concisió d’un epigrama; un recurs breu i intens, una breu pinzellada que Casablancas ja ha emprat en altres composicions (a tall d’exemple, els Tres epigrames cervantinos). Un lament profund, refinat, extàtic, que ens conduirà a un “Spiritoso” abrupte, turbulent i incisiu que ens obrirà les portes a la serenitat de l’episodi final, un retorn a l’atmosfera plàcida del tema inicial. És una obra de tremenda complexitat expressiva amb la qual el Quartet Diotima va expressar, amb clarividència absoluta, diàlegs equilibrats i proporcionats exposats amb una claredat de discurs que només està a l’abast de conjunts plenament assentats.
L’estrena de Casablancas va ser seguida per una meravellosa interpretació de l’oníric Quartet en Fa de Ravel. Música captivadora, d’atmosferes bellíssimes, que ens va arribar amb una versió que pouava en la placidesa i nitidesa sonores i dibuixant musicalment cadascun dels moviments amb una sensibilitat només possible en conjunts tan compenetrats com el Diotima. Refinament aprofundit en el seu lirisme encaminant-se cap a un final d’una força agitada colpidora.
El concert es va cloure amb el Quartet núm. 3 de Casablancas, obra que incideix en les polirítmies dins una escriptura avantguardista i contrastant en les dinàmiques. Els Diotima van tractar amb subtilesa el “Lento assai” i el “Molto lento” final, amb uns pianissimi cristal·lins, i atenent per igual la força que emana en el colpidor “Con moto”. Obra basada en el poema de W. B. Yeats: “L’intel·lecte de l’home està obligat a escollir: perfecció de la vida o de l’obra”.
Va ser un concert en el qual vam fruir d’unes interpretacions exemplars d’unes obres complexes en l’essència del seu missatge.
Imatge destacada: (c) Quim Roser.
