60è CONCURS INTERNACIONAL DE CANT TENOR VIÑAS. CONCERT FINAL. Vitor Bispo, Gerard Farreras, Badral Chuluunbaatar, Valerie Eickhoff, Erika Baikoff, Julia Muzychenko, Anthony Ciaramitaro, Ann-Kathrin Niemczyk, Yulia Merkudinova, Yewon Han. Sandor Szabolcs, piano. Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu. Luis Miguel Méndez-Chaves, direcció musical. LICEU. 29 DE GENER DE 2023.
Un any més el Concurs Internacional de Cant Tenor Viñas va presentar els guanyadors en un concert final que va tornar a omplir el Liceu d’un públic melòman i àvid de conèixer les noves veus o, dit d’una altra manera, les veus del futur.
En aquesta edició d’aniversari rodó –era la cita número 60–, el Concurs va distingir amb els tres primers premis tres veus femenines, totes sopranos. L’únic tenor del palmarès oficial va guanyar el quart premi, de manera que el programa del concert es va completar amb tres veus masculines –a més d’altres de femenines– d’entre els guanyadors de premis extraordinaris.
Hi va dominar el repertori italià. A la primera part, totalment –excepte un lied de Schubert. Rossini i Verdi van ser els escollits pel baríton brasiler Vitor Bispo, el baix Gerard Farreras –únic finalista català–, el baríton mongol Badral Chuluunbaatar i la mezzosoprano alemanya Valerie Eickhoff. Amb els tres cantants següents –la soprano americana Erika Baikoff, guanyadora entre d’altres del premi al millor intèrpret de Schubert, la soprano russa Julia Muzychenko i el tenor americà Anthony Ciaramitaro– van arribar les obres de Bellini i Donizetti.
Després de l’intermedi, es va dur a terme l’habitual lliurament de premis, els últims anys redissenyat amb encert en forma de desfilada per tal d’agilitzar-lo. S’hi va convidar també els guanyadors d’alguns premis “petits”, que no van tenir l’oportunitat de cantar, com ara els cantants espanyols becats per la Fundació de Música Ferrer-Salat. També es va projectar un breu extracte del documental elaborat per celebrar la seixantena edició del Concurs.
La guanyadora del tercer premi, Ann-Kathrin Niemczyk, va actuar tot i estar indisposada, segons que es va anunciar. La soprano alemanya, viu retrat d’una valquíria, per la corpulència i una llarga cabellera rossa, va interpretar –no podia ser altrament– dues àries wagnerianes, guanyadora com era també del premi al millor intèrpret de Wagner atorgat per la Societat del Gran Teatre del Liceu.
El segon premi –i fins a tres d’extraordinaris, a més del premi del públic– va recaure en la soprano ucraïnesa Yulia Merkudinova, segurament la més aplaudida, que va escollir dues àries de Donizetti entre les que permeten un major lluïment de les agilitats i la pirotècnia vocal. El mateix criteri va aplicar Yewon Han, primer premi –més tres d’extraordinaris–, que també va cantar un Donizetti i l’ària “Je suis Titania” de Mignon d’Ambroise Thomas.
El presentador de l’acte va fer notar, sense quedar gaire clar per què, que feia exactament quaranta anys que el Concurs havia premiat una altra soprano sud-coreana, Sumi Jo, que després va fer una important carrera internacional i, de fet, va oferir un recital al Liceu en el marc d’aquest mateix Viñas. En general, però, l’elevat nombre de participants d’aquest país no s’ha traduït en el palmarès del Concurs.
Amb tot, el bon nivell de tots els guanyadors tampoc no va ocultar alguns dels vicis que pateixen molts concursos: distinció de la tècnica per davant de l’expressivitat, elecció d’un repertori anodí i acompanyament orquestral deficient per la poca disponibilitat de temps d’assaig.
Imatge destacada: © Toni Bofill.
