XLI FESTIVAL INTERNACIONAL DE MÚSICA DE CERVERA. “Música nocturna”. Professors del Curs Internacional de Música Càtedra Emili Pujol. Obres de Schubert, Blancafort, Pedrell, Boccherini i Ponce. PARANIMF DE LA UNIVERSITAT (CERVERA). 19 DE JULIOL DE 2022.
Entre el 16 i el 25 de juliol Cervera viu una nova edició de la Càtedra Emili Pujol, tot refermant-se com una de les cites pedagogicomusicals referents del nostre país. Al llarg de quaranta-una edicions milers d’estudiants de música han aprofundit en l’aprenentatge dels seus instruments a la capital de la Segarra. I sembla que enguany i després d’aquests anys de pandèmia hi ha un cert retorn dels alumnes internacionals i un notable increment del nombre de professors respecte de l’edició anterior del Curs de Música.
Enguany del 16 al 21 de juliol es fan les classes de guitarra, violí, viola, violoncel, contrabaix i orquestra. I del 21 al 26 tindran lloc les de piano, flauta, oboè, clarinet, fagot, saxòfon –nova especialitat d’enguany–, trompeta, trombó, trompa i banda.
Per completar-ho, la Càtedra inclou, en la jornada del dia 20, la fira del món lutier més important del sud d’Europa reunint nou cases d’artesans i exposant instruments de gran valor.
Al voltant de tota aquesta activitat, el XLI Festival Internacional de Música ofereix una desena de concerts. I el dimarts 19 de juliol poguérem escoltar la vetllada en què els professors de corda de la Càtedra foren els protagonistes.
Amb la temàtica de la “Música nocturna”, el concert començà amb el Notturno, D. 897 de Schubert. Un moviment únic per a trio escrit els darrers i fecundíssims anys de la seva vida. La pianista Astrid Steinschaden evidencià el domini que tenia el compositor del piano utilitzant una gran extensió del teclat, així com una enorme quantitat d’efectes tímbrics. Obrí l’obra amb una bella evocació nocturna a partir dels arpegis del piano que recolzaren en una melodia tan nostàlgica com hipnòtica a càrrec de Raquel Castro (violí) i Amparo Lacruz (violoncel), tot ressaltant a més els dos pols oposats per on transita l’obra: des de la malenconia lírica fins als moments més eufòrics.
I continuant amb els nocturns, però aquest cop situant-los a Catalunya, poguérem sentir un dels seus compositors cabdals: Manuel Blancafort. El pianista Jordi Castellà interpretà els seus Nocturns núm. 1 –més contemplatiu– i el més agitat, el número 5, tot cercant un refinament en la textura i una calidesa del so tant en els moments més introspectius com en els més lírics.
El tortosí Felip Pedrell confessà en primera persona la debilitat que sentia per l’obra de Chopin en la seva primera etapa com a compositor: “L’any 1872, es va agravar la «nocturnitis» crònica que patia, i que va ser influenciada per Chopin i Field i vaig publicar, quasi al mateix temps, dos Nocturns”. El Trio-Nocturn, op. 55 s’emmarca dins la música de saló i fou interpretat per Raquel Castro, Amparo Lacruz i Astrid Steinschaden, en una versió que sabé oscil·lar entre el lirisme i els moments de gran intensitat, en què violí i violoncel alternaren el material temàtic de diàleg constant, sustentats harmònicament per un piano que sabé desgranar molt bé el seu paper. Versions ben expressives i que ajuden a recuperar aquestes petites joies de la música de cambra catalanes.
La Música nocturna de las calles de Madrid de Luigi Boccherini descriu els bulliciosos carrers de la nit a Madrid. Corrado Bolsi i Olga Aleshinsky (violins), Ashan Pillai i Anna Puig (violes) i José Mor i Laia Puig (violoncels) en ressaltaren aquesta inspiració amb una versió que semblava oscil·lar entre una mirada nostàlgica i la vívida descripció de l’alegria i la saragata de la capital espanyola recordant el so de les campanes de les esglésies en el seu senyal per a l’oració vespertina, els balls populars que foren el delit dels seus joves… Una versió que semblà apropar-nos de nou al Madrid “goyesc” i en què els intèrprets donaren via lliure als recursos i les sorpreses que conté la composició. La rítmica tan acurada com divertida i l’àmplia gamma de colors i dinàmiques reforçà una interpretació realment interessant.
Clogué el concert les Estampes nocturnes per a orquestra de cordes del compositor mexicà Manuel M. Ponce. Corrado Bolsi, Raquel Castro, Olga Aleshinsky i Ludmila Railean (violins), Ashan Pillai i Anna Puig (violes), José Mor, Amparo Lacruz i Laia Puig (violoncels) i Jonathan Camps (contrabaix) subratllaren les seves influències del romanticisme tardà, en un moviment “La nit” ple de melangia i fantasia.
Una obra que fou molt aplaudida pel gran nombre d’alumnes del Curs que restaren amatents a aquest concert.
Només un “però”, s’agrairia que es retornés al programa de mà, ja que el codi QR no sembla la solució per a un tipus de públic gran i no avesat a les noves tecnologies.
Imatge destacada: (c) Jordi Prat.
