Reflets. Obres de Skriabin, Mompou i Chopin.
Alba Ventura, piano.
Aglae Musica, 2024
Tres compositors de procedència molt diferent però amb alguns trets comuns –la seva gran vinculació al piano, l’escriptura duta a terme en molts casos damunt mateix de l’instrument i la recerca del so i del color en el treball com a creadors– són els protagonistes del nou enregistrament de la pianista Alba Ventura per al segell Aglae Musica.
Aleksandr Skriabin fou anomenat per alguns com el “Chopin rus” pel tipus llenguatge que emprava. I sens dubte, els Preludis op. 28 de l’autor polonès que també podem sentir en aquest disc foren una de les col·leccions que més l’influïren.
Hi ha quelcom d’especial i enigmàtic en la forma en què Alba Ventura recrea i juga amb el so quan interpreta els seus Dos poemes, op. 32 que resulta fascinant. La calidesa del seu so, l’assoliment d’un ambient tan oníric com nostàlgic i el magnetisme amb què construeix el discurs en resulten elements clau. Sorprèn el rubato i la sensació de recreació de l’obra, allunyada d’un pols estable en el primer. La pianista s’apropa a l’univers místic degustant els cromatismes i les harmonies que proposa l’autor rus. Però també ofereix el missatge carregat de passió i tensió quan ho requereixen els climes més dramàtics i postromàntics, com en el segon poema.
La senzillesa de la música de Mompou n’és sovint la gran complexitat. I no és gens fàcil arribar-hi a l’essència. Alba Ventura ho aconsegueix àmpliament en aquest enregistrament amb una interpretació plena de subtileses, poesia i profunditat. Amb sonoritats carregades de puresa, colors imbuïts de nostàlgia i serenitat a parts iguals. Cercant l’intimisme i un preciosisme melòdic, però degustant també les harmonies i modelant el so amb matisos suggeridors. Les Variacions sobre un tema de Chopin de Frederic Mompou sobresurten per la reflexió, la recreació tranquil·la i ben degustada. Deixant espai a la música per respirar, cercant la profunditat i la sensibilitat d’una interpretació on l’expressivitat i l’emotivitat de cada variació són una constant. Des de la desolació de la tercera, passant per la nostàlgia i la poesia de la número 10, epicentre de l’obra, i fins a la part més brillant que és el “Galop”.
Els Vint-i-quatre Preludis, op. 28 de Chopin són una mostra clara de la riquesa interior d’aquest compositor. Cada peça té la seva pròpia essència, però quan s’interpreten de manera conjunta formen una veritable unitat orgànica on sovint la melangia es transforma en música. La pianista barcelonina llueix una agilitat i una tècnica depurada que li permeten afrontar els fragments més virtuosístics amb facilitat. Ofereix un so de gran bellesa amb potents forte i pianissimi delicats dins d’una paleta sonora ben àmplia; el número 20 n’és un bon exemple. La seva versió està imbuïda de naturalitat, elegància i sensibilitat, i sense defugir el temperament –només cal escoltar el número 16 o el 24–, així com un veritable refinament, evident en els números 13 i 17. Sap crear una atmosfera poètica i especial –fantàstic número 7–, amb un pedal mesurat i oferint una línia discursiva que llueix un bonic cantabile. La seva lectura de moderat rubato i rica expressivitat sembla accentuar la diferència entre cada un dels Preludis subratllant cada tonalitat diferent així com cada estat d’ànim. És tan capaç de degustar amb tranquil·litat un Preludi núm. 2 veritablement lent, així com defugir excessos passionals però alhora fer-nos viure la seva serena malenconia: número 6.
L’enregistrament, que es va dur a terme a l’Auditori Josep Carreras de Vila-seca a principi del mes de setembre passat en un piano Yamaha CFX escollit per la pianista i amb una presa de so força propera, es caracteritza per la naturalitat, la delicadesa interpretativa, l’alquímia sonora i l’elegància de fraseig. Un disc compacte que suposa un pas artístic endavant importantíssim en la imperant carrera d’aquesta ja gran pianista catalana.
Imatge destacada: (c) May Zircus.
