A TASTE OF SONAR+D BY MAZDA REBELS. CaboSanRoque. MAZDA SPACE. 7 DE MAIG DE 2015.
Per Mila Rodríguez Medina
CaboSanRoque és un d’aquests secrets de l’escena experimental barcelonina que ja no ho és tant gràcies a anys i panys d’un efectiu funcionament del boca-orella. Amb més d’una dècada de carrera, sembla que ara ha arribat el seu moment i el seu nom, provinent d’un antic transatlàntic, s’ha escoltat sovint aquesta temporada. D’una banda, l’Arts Santa Mònica de Barcelona li ha dedicat una exposició aquesta primavera titulada “CaboSanRoque: la Cobla Patafísica 2015-2001”, en la qual vam poder gaudir d’un seguit de concerts amb la reposició dels espectacles més importants del seu treball recent, acompanyats de noms com Carles Santos, Pascal Comelade o Pierre Bastien. Ara l’imminent Festival Sónar l’ha fet protagonista de l’última sessió aquesta temporada d’A Taste of Sónar+D by Mazda Rebels, el cicle de directes previs al Festival dedicats a instruments no convencionals, tecnologies disruptives i noves experiències escèniques. La formació va presentar el seu nou disc 12Rounds en companyia de Tres Tristos Trons, la seva última gran creació.
Laia Torrents, enginyera industrial, i Roger Aixut, arquitecte, són constructors de màquines sonores. No, millor dit: alliberadors d’objectes, com els agrada anomenar-se. L’impacte visual de Tres Tristos Tons és similar a observar un calaix abandonat en qualsevol traster i adonar-te aleshores que tot té un ordre perfectament establert: una màquina d’escriure, una oliera metàl·lica, uns platerets, uns martellets de piano, llaunes… Tot encaixat en tres caixes de fusta i un funcionament prèviament programat que ho fa funcionar com una base electrònica feta des dels principis analògics més antics. De fet, aquest projecte de CaboSanRoque es mou més en aquesta línia d’electrònica de club, però és només una mostra dels innombrables projectes del grup. Dins de la seva habitual proposta a mig camí entre un grup de rock, artistes plàstics i performers, no és fàcil seguir la pista a aquest CaboSanRoque.
Potser per això el Festival Sónar l’ha escollit com una de les tres mostres introductòries del Sónar+D, l’important congrés internacional que aglutina un conjunt d’activitats amb un eix comú: la relació entre creativitat i tecnologia i la transformació digital de les indústries culturals que això comporta. Allà CaboSanRoque actuarà, a més, el dia 20 de juny dins de la programació d’aquest festival internacional de música avançada i new media art, referent europeu que aplegarà durant tres dies de juny més de 140 artistes d’arreu del món. El Festival Sónar, en les seves més de dues dècades d’existència, ha fet una tasca històrica de descobrir i presentar propostes d’artistes emergents més enllà de la música que li han donat un valor com a esdeveniment cultural multidisciplinari. Amb Sónar+D amplia aquesta tasca orgànica de recerca a tots els àmbits de les indústries creatives, d’aquí ve el seu nom: I+D o R+D= Sónar+D.
Com moltes propostes d’aquest Sónar+D –potser es tracta precisament d’això–, CaboSanRoque és una força difícil d’explicar. La seva passió per l’experimentació el porta per camins cada vegada diferents, però té un punt comú amb tots, una base orgànica traslladada al so, a la qual s’afegeix un component de joc, infantil, en les seves construccions d’objectes, que enganxen de la mateixa manera que de petits ens enganxaven les màquines obertes quan ens deixaven veure les seves entranyes. Tot això en CaboSanRoque no es queda en una mera anècdota, sinó que es transforma en la porta d’entrada a nous camins de recerca sonora originals i únics.
