LA CASA DELS CANTS. Mil anys de música a Montserrat. Escolania de Montserrat, Schola Cantorum de l’Escolania, Capella de Música del Mil·lenari, Coral d’Antics Escolans, Cor del Mil·lenari, Orquestra Simfònica d’Antics Escolans de Montserrat. Josep Pons, Joaquim Piqué, Daniel Mestre, Jordi Casals, Salvador Mas, Marc Díaz, Marcel Ortega, Manel Valdivieso, Francesc Prat, Lluís Vila, Alfred Cañamero, Jordi Casas, Llorenç Castelló, Pau Jorquera, Guifré Canadell, Xavier Palà, Oleguer Aymamí, Sergi Gili, Eduard Vila, directors. Obres de Cererols, Soler, Casanoves, Sor, Rodamilans, Ferrer, Just, Civil i Segarra, Pacis Visio (oratori del Mil·lenari de Montserrat, amb música de Vivancos, Diport, De Jorge, Prat i Barbosa). Daniel Mestre, direcció artística. PALAU DE LA MÚSICA. 2 DE DESEMBRE DE 2024.
Set-cents anys d’història de l’Escolania de Montserrat es van aplegar dilluns al Palau de la Música en el primer concert que acull aquesta sala per celebrar el Mil·lenari de Montserrat. Escolans actuals i antics, generacions de cantants, músics i directors d’orquestra van interpretar música montserratina de tots els temps en un concert irrepetible que va commoure profundament. Dalt de l’escenari, prop de tres-centes persones per retre homenatge a l’escola coral i musical més antiga d’Europa.
Sota la direcció artística de Daniel Mestre, el concert va tenir una primera part en què, en ordre cronològic, les diferents formacions musicals van anar desgranant la història musical de Montserrat, començant per l’Escolania, que va interpretar des de Mariam Matrem Virginem del Llibre Vermell de Montserrat fins a l’Himne d’Advent d’Ireneu Segarra, el pare que amb el seu mestratge més ha influït en la internacionalització del cor. I enmig d’una composició del segle IX i l’altra del segle XX, tots aquells mestres que van transcendir els turons de Montserrat i van dur la seva música al món: Joan Cererols al segle XVII, Antoni Soler i Narcís Casanoves al XVIII, Ferran Sor i Àngel Rodamilans al XIX i Anselm Ferrer, Joan Just i Francesc Civil al XX.
A l’emoció d’escoltar una antologia de la música montserratina, s’hi va afegir el fet que les formacions que les interpretaven estaven formades per centenars de músics i cantaires vinculats al mestratge musical montserratí -la Schola Cantorum de l’Escolania, la Capella de Música de Montserrat, la Coral d’Antics Escolans, el Cor del Mil·lenari, el Cor Exaudio d’Igualada, el Cor Jove Amics de la Unió de Granollers, la formació barroca La Caravaggia i l’Orquestra Simfònica del Mil·lenari-; tant com els directors que van dirigir cadascuna de les obres: Alfred Cañamero, Marc Díaz, Oleguer Aymamí, un emocionat Jordi Casas, Francesc Prat, Sergi Gili, Daniel Mestre, Joaquim Piqué, Xavier Palà i Lluís Vila. Un dels moments culminants de la vetllada va ser la comunió que Salvador Mas va crear al capdavant de tots els cantaires en la interpretació de l’Ave Maria d’Anselm Ferrer. Simplement corprenedor.
La segona part de la nit va estar dedicada a la música contemporània, un àmbit que Montserrat ha potenciat al llarg de la seva història. Després d’haver-se interpretat el dia abans a la Basílica de Montserrat, totes les formacions es van unir per a l’estrena de l’oratori Pacis Visio, una peça estructurada en cinc parts, cadascuna d’elles escrita per un compositor viu i que vol ser un recorregut per la història de la comunitat benedictina. Així, Bernat Vivancos va obrir amb Origen: el tron de la Mare, dirigida per Jordi Casals, on combina la música moderna amb un regust de cant gregorià. Va seguir Andreu Diport amb La reguera de la història, sota la batuta de Manel Valdivieso, amb una partitura molt èpica i curiosament, per la seva edat (només té 26 anys!), molt melòdica, que va agradar molt el públic. Miquel de Jorge, de regust més operístic (amb l’ús del cor com a cor grec) firma Ocàs, dirigit per Marcel Ortega; Carles Prat, un contrastat Ressorgiment sota la direcció de Lluís Vilamajó; i Adrià Barbosa, un Futur dirigit per Josep Pons, de colors postromàntics, que va tancar una obra llargament aplaudida i vitorejada pels espectadors.
El concert del Mil·lenari de Montserrat va acabar, evidentment, amb El virolai dirigit per Salvador Mas, amb tot el públic dempeus cantant la tornada; tot reblat amb Els Segadors més ben cantats que ha escoltat mai qui signa aquesta crònica.
Imatge destacada: (c) Elisenda Guitart Cerdà.
