DIADA PAU CASALS 2018. Sol Gabetta, violoncel. Bertrand Chamayou, piano. Schumann: Cinc peces populars, op. 102. Britten: Sonata, op. 65. Chopin. Sonata, op. 65. PALAU DE LA MÚSICA. 12 DE JUNY DE 2018.
Amb un emotiu record a la figura del mestre Pau Casals i la seva vinculació amb el Palau, Marta Casals Istomin s’adreçava al públic del Palau en un parlament previ al concert emmarcat en la Diada Pau Casals a Barcelona. “La música és la via per a la pau, la felicitat i la convivència” o “quan Casals parlava de Catalunya sempre se li mullaven els ulls” van ser algunes de les frases que Marta Casals, cofundadora i presidenta de la Fundació Pau Casals, va pronunciar en record del mestre en un Palau on un nombrós públic va voler retre un nou tribut a “una figura que és recordada a tot el món”.
Sol Gabetta tornava al Palau després de debutar-hi el març del 2012 acompanyada, com ja va ser en aquella ocasió, pel pianista francès Bertrand Chamayou. “Gabetta representa la universalitat de Pau Casals. Nascuda a l’Argentina, amb passaport francès, amb arrels franceses, italianes i russes, actualment viu a Suïssa i la seva llengua més habitual és l’alemany”, recordava dies enrere Bernard Meillat, membre de la Comissió Assessora Internacional de la Fundació Pau Casals. I per sobre de tot, Gabetta és una artista extraordinària, intel·ligent, expressiva, que irradia musicalitat i entrega en cada nota, en tota frase que passa per les seves mans. Acompanyada pel pianista Bertrand Chamayou, nascut l’any 1981, com la violoncel·lista, gaudeixen d’una sintonia absoluta en l’equilibri i la recerca del resultat musical. “Quan nosaltres toquem junts”, explica Chamayou, “no escolto la Sol com algú amb qui dialogo, sinó com una altra expressió de mi mateix, com si fóssim la mateixa persona”. I és aquesta simbiosi la que va facilitar a la música interpretada al concert uns resultats interpretatius plens d’entrega i també apassionament. El concert s’inicià amb les Cinc peces d’estil popular de Schumann. Amb un gran gest de l’arc i amb unes sonoritats àmplies i diàfanes, ens va fer reviure tota la sensibilitat i càrrega romàntica d’una partitura bellíssima en què el caràcter impetuós de la quarta peça de la sèrie o tot l’apassionament que exhala la darrera peça ens donaven mostra de la fortalesa interpretativa de l’artista.
L’elecció de la infreqüent –però interessantíssima– Sonata en Do major de Britten no va ser fruit de l’atzar. El compositor britànic va venir a Barcelona l’any 1936 en pro de la causa republicana i anys després va escriure la Ballad of heroes dedicada als qui van lluitar amb les Brigades Internacionals. La música d’aquesta Sonata resulta persuasiva per la varietat de llenguatges i recursos emprats. Sonoritats poderoses, uns diàlegs instrumentals meravellosos, l’atractiu pizzicato del segon apartat, la foscor del tercer, els glissandi del quart… provoquen una barreja de recursos que va fer emergir totes les qualitats musicals de Gabetta. Del seu violoncel venecià Matteo Goffriller del 1730 emanaven un ampli espectre de colors sempre adients per la seva diversitat en la música de Britten.
Gabetta i Chamayou van tocar de manera esplèndida, gaudien de la música que passava per les seves mans i tot va funcionar a nivell tècnic i expressiu de manera impecable. El pianista francès va mostrar tots els seus recursos en la Sonata per a violoncel i piano, op. 65 de Chopin: virtuosisme, apassionament, vehemència i un control del so adient per trobar un equilibri amb la violoncel·lista. Un Chopin ple de fortalesa i poètica, retrobant l’atmosfera romàntica abans creada amb Schumann i del qual Gabetta i Chamayou van extreure la seva vessant més apassionada. Ja fora de programa, dues obres de Manuel de Falla van posar punt final a un recital que, com recordava Marta Casals, era “el segon concert que organitzaven en el marc de l’acord entre la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana i la Fundació Pau Casals i que ja ha permès planificar les futures edicions del 2019, 2020 i 2021”.
Imatge destacada: © Fundació Pau Casals
