Cum Silentio
Cor Cererols
Joan Seguí, orgue
Marc Díaz, direcció
Obres de Ferrer, de Victoria i Goicoechea
Discos Abadia de Montserrat, 2020
En el debut discogràfic dos anys després de ser creat el 2018, el Cor Cererols enregistra com a primícia la música del pare Anselm Ferrer (1882-1969). Del seu catàleg poc profús però substancial, n’ofereixen quatre composicions que s’intercalen en una ordenació palindròmica curiosa amb dues obres de Tomás Luis de Victoria (1548-1611) i el Miserere de Vicente Goicoechea (1854-1916). Aquesta darrera és una peça revestida de gregorià que s’enregistra per primera vegada per part d’un cor professional i que està considerada pels especialistes com un cim de la música coral ibèrica de principis del XX. A més, tant Victoria com Goicoechea van ser dos dels principals referents musicals de Ferrer i sovint va dirigir-ne les obres. Ho explica encertadament el director Marc Díaz en les notes de carpeta excel·lents que presenten el context històric, les especificitats musicològiques i el perfil del pare Anselm Ferrer; tot i no incloure-hi una mínima guia d’audició de les set obres incloses. Editat en digipak, el llibret també inclou els cantables en l’original llatí i tres idiomes (català, espanyol i anglès).
Coetani de figures tan diferents com el pare Massana o Joan Manén, l’estil de qui va ser compositor i director de l’Escolania entre els anys 1911 i 1933, amalgama la música romàntica amb la polifonia renaixentista, i integra amb llibertat alguns preceptes del Motu propio (1903) de Pius X i del cecilianisme com a recursos preeminents en una recerca personal orientada cap a quelcom etern de la música i coincident amb l’estètica medievalitzant del Vaticà. Algunes de les obres s’inscriuen en el seu període més productiu, és a dir, entre els anys 1930 i 1950, com l’Ave Maria, la composició més atractiva del disc i que compta amb la participació a l’orgue de Joan Seguí, guanyador del Premi El Primer Palau 2018.
Sense acusar el canvi estilístic ni d’època entre els tres compositors, la recreació del Cor Cererols és austera, ortodoxa i un punt sedant en la uniformitat idiomàtica, en la tendència a la dosificació d’eclosions, així com en la sensació d’haver-hi un pedal o bordó que amalgama les veus en el conjunt i en facilita el tractament d’elements, com els jocs de simetries, els retards harmònics, la claredat expositiva i la fisonomia de senzillesa aparent que atorga el caràcter predominantment isorítmic i prosòdic d’unes melodies mogudes per grans conjunts i per salts intervàl·lics de curt abast. En ocasions, aquests darrers elements queden realçats per les subtils dissonàncies, pels agradables matisos de color en les textures polifòniques, per una bona dicció en el cant lligat i per una afinació convincent, també enriquida per la ressonància del monestir de Montserrat on es va realitzar l’enregistrament entre el 2 i el 5 de gener de 2020.
Imatge destacada: Cor Cererols. © haroldabellan
