Traditional catalan songs
The Canigó Early Music Ensemble
Marta García Cadena, soprano
Brilliant, 2019
![](http://www.revistamusical.cat/wp-content/uploads/2020/05/CD-Catalan-songs-Brilliant.jpg)
Amb el títol Traditional catalan songs, el conjunt The Canigó Early Music Ensemble proposa un recopilatori de cançons i melodies populars catalanes destil·lant un estudi i una atenció filològics i etnomusicològics que marida la tradició de la música popular i la culta; l’espontaneïtat i la naturalitat. En aquest sentit, cal destacar l’arranjament de William Waters, també per l’alternança d’efectius: llaüt, viola de gamba, tiorba, guitarra… en una àmplia varietat d’instruments de corda polsada documentats a casa nostra en diverses èpoques, que apareixen en diverses combinacions: a solo, en duet i en trio, amb i sense veu solista. Veu amb què la soprano Marta García Cadena canta des del matís tímbric i la subtilesa de l’atac mostrant un timbre cristal·lí i un fraseig i una articulació ben perfilats, naturals i sensuals, que realcen la intel·ligibilitat del text i de la particel·la. El lirisme de la qual amalgama tant la vessant eroticoamorosa com la melangiosa en temes com el pas del temps, el desencís de l’amor i la fugacitat de l’existència, versades en diverses de les 29 peces aplegades en aquesta selecció que inclou hits tan previsibles com El cant dels ocells i Els segadors fins a d’altres no menys idiosincràtics com El testament d’Amèlia, La dama d’Aragó i El mariner, passant per Enyor (suggeridor baix bordó) i La dama de Reus i el capità (amb interessants canvis a ritme ternari, de dansa popular, sobretot a les estrofes dialogades).
L’edició és molt austera, amb un llibret que conté els cantables en català i anglès, tot i que els breus comentaris històrics sobre algunes peces només hi figuren en anglès. Enregistrat el juliol de l’any 2018, el disc destil·la un caràcter agradable, refinat i idiomàtic, que condueix l’audició de l’aparent simplicitat a la riquesa expressiva per la via de la intensitat tímbrica i el fraseig matisat. Quelcom que permet copsar com transcendeixen els soliloquis temperats des de la naturalitat i respecte amb què el conjunt s’aboca a fer música, alhora que atorga al projecte tota la credibilitat com un valor afegit d’exegesi. I, sobretot, facilita endinsar-se en sonoritats antigues enriquint un imaginari musical que ens defineix com a poble.