PALAU CAMBRA. Attacca Quartet. Amy Schroeder, violí I; Keiko Tokunaga, violí II; Nathan Schram, viola; Andrew Yee, violoncel. Obres de John Adams: John’s book of alleged dances, String Quartet núm. 1 i String Quartet núm. 2. PETIT PALAU. 27 DE MAIG DE 2018.
El Palau de la Música Catalana ha dedicat un cap de setmana a la música del compositor nord-americà John Adams, que ha estat compositor convidat aquesta temporada. Primer va ser l’esperada cita simfonicocoral que va tenir lloc dissabte 26 de maig amb la participació de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya i els cors de l’Orfeó Català, sota la direcció del mateix Adams, i amb la col·laboració dels Attacca Quartet (de Brooklyn!, com va reivindicar el mateix Adams en la presentació que els va fer) en l’obra per a quartet i orquestra Absolute Jest. Aquest mateix quartet de corda va ser el protagonista del segon concert, el de cambra que es va fer al Petit Palau l’endemà diumenge 27 a la tarda.
El llenguatge musical de John Adams és un destil·lat molt elaborat i refinadíssim de les moltes i diverses influències i corrents que van empeltar els Estats Units amb l’arbre compositiu europeu de tradició clàssica. Si bé forma part de la generació del minimalisme, amb Philip Glass com el màxim exponent, en el cas d’Adams l’obstinació rítmica d’aquest moviment contracultural no renega de l’herència de Bernstein i de Copland, sinó que té la voluntat de continuar amb aquesta identitat musical també de melting pot, on l’arrel afroamericana es barreja amb el postromanticisme centreeuropeu i amb la diàspora jueva que les guerres i els genocidis van aportar al substrat cultural del Nou Continent. Adams ho recull tot, ho passa per la llum del Pacífic californià i n’extreu un dels beuratges sonors més suggeridors i efervescents del panorama internacional.
Al programa dedicat al quartet de corda, la seva substància quedava clarament palesa pel tractament constant i contrastant dels ritmes que utilitza, motor de dinàmiques trepidants i d’harmonies d’una gran densitat que ens condueix per laberints sonors d’una gran abundància. La primera obra, John’s book of alleged dances, del 1994, que recull sota aquest títol quatre peces inspirades en la dansa, una dansa imaginària, quasi impossible, amb reminiscències antigues que elabora amb un esperit molt modern, sense prejudicis. L’Attacca Quartet, format a la prestigiosa Juilliard School, és un quartet que ja fa anys que col·labora amb Adams i que coneix molt a fons tots els racons i les giragonses que li agraden fer a aquest compositor en les seves partitures, paisatges musicals que no tenen treva i que entrellacen els quatre instruments en un teixit sonor que exigeix molta eficàcia i molta resistència, a més d’una exploració molt profunda de tots els plànols sonors i de la infinitud d’accents que fa treure en el joc constant dels diferents registres de la corda. Una corda, d’altra banda, que sona amb la solidesa necessària que li atorga un context cultural suficientment educat en el camp simfònic i cambrístic com per saber exigir a aquesta família d’instruments la seva màxima expressivitat amb rigor i sense autocomplaences. El nostre, en canvi, està encara molt mancat d’aquest grau d’educació auditiva pel que fa a la qualitat que ha d’assolir la corda i ens acontentem amb molt menys.
Un cop endinsats completament en l’univers sonor de John Adams, que és clar, ample, ben estructurat, i alhora arriscat, inquiet i irònic, com la seva manera de parlar, vam poder sentir-ne el Quartet de corda núm. 2, obra recent, del 2014, que va completar la primera part. Com en Absolute Jest, el culte a Beethoven que profereix Adams es reflecteix en l’al·lusió continguda en aquesta obra als fragments de la Sonata per a piano op. 110 i a les Variacions Diabelli. Sembla que Adams vulgui confrontar-se amb el rastre inesborrable de Beethoven, a mode de sublimació contrapuntística on es busca i es rebusca en el diàleg intens, agitat, que estableixen els quatre instruments, amb soliloquis de cadascun i forts contrastos rítmics que recorden el mantra minimalista.
El Quartet de corda núm. 1, el que va escriure el 2008 per al St. Lawrence String Quartet, és una obra de quasi mitja hora, dividida en dues peces imbricades en una estructura sonora que arriba de manera diàfana, tot i la complexitat de la seva trama harmònica. Els Attacca Quartet realitzen la música d’Adams amb una precisió d’enginyeria sonora, no s’escapa ni una nota, no oscil·la cap frase sobre el fonament rítmic impetuós i canviant, que sotmet els quatre instruments a un magma tímbric d’un expressionisme explosiu. La música de John Adams no deixa indiferent, expressa l’arravatament i el malestar, el sentiment i l’humor, sense concessions. I la sensació mental i física que produeix desperta entusiasme, vitalitat i també esgotament i satisfacció per haver superat la perplexitat dels camps infinits que es pot explorar amb la música, de la qual, sens dubte, Adams és un navegant expert.
*Imatge destacada: Attacca Quartet (foto d’arxiu)
