The Ysaÿe Sonatas
Pablo Suárez, violí
Solé Recordings, 2017
Les Sonates per a violí sol situen aquest instrument en una posició poc freqüent, allunyada de la massa de l’orquestra i del recolliment del petit conjunt. Una circumstància que ens permet endinsar-nos en la seva materialitat, no només la més evident sorgida del contacte de l’arc amb les cordes, sinó també la de la tensió dels seus diferents elements i la del cos del violinista en contacte amb ells i l’espai que els conté.
Eugène Ysaÿe va escriure les seves Sis Sonates per a violí sol, op. 27 l’any 1923, a l’ocàs d’una vida consagrada a la interpretació del violí i la composició. Les obres estan inspirades en les sis Sonates de Johann Sebastian Bach i cadascuna emprèn un camí diferent en la seva dedicatòria a destacats violinistes de la generació d’Ysaÿe: Joseph Szigeti, que inspirà el cicle amb la interpretació de la Sonata per a violí sol, BWV 1001 de Bach; així com Jacques Thibaud, George Enescu, Fritz Kreisler, Mathieu Crickboom i Manuel Quiroga.
El violinista Pablo Suárez sap endinsar-se als diferents elements que proposa cadascuna de les obres i extreure’n l’essència des d’una perspectiva molt personal. A la Sonata núm. 6, dedicada a Manuel Quiroga, ens condueix de la intranscendència a la profunditat mitjançant una acurada graduació de pes als atacs, amb la qual genera bons contrastos de timbre i tensió. A la Sonata núm. 2, dedicada a Jacques Thibaud, utilitza la modulació del timbre per transitar per diferents nivells de l’obsessió i interpreta l’encaix de les diferents veus proposades per Ysaÿe des d’una vessant popular, relaxada i distesa. A la Sonata núm. 3, potser la més rodona de tota la sèrie, Suárez integra amb precisió i equilibri les diferents veus i les integra en un fraseig molt ben conduït, amb el qual sap expressar els contrastants estats d’ànim dels personatges que dibuixa. I a la Sonata núm. 1, dedicada a Joseph Szigeti i origen de tota la sèrie, manté el bon traçat de les tres veus que la conformen i, mitjançant el treball tímbric, apropa el violí a l’ideal de la veu.
Imatge destacada: el violinista Pablo Suárez
