36a TEMPORADA BBVA DE DANSA. Crea Dance Company by Maria Rovira. Orquestra Simfònica del Vallès. Coral Cantiga. Cor Montserrat. Mireia Tarragó, Marta Cordomí, Jorge Juan Morata i Germán de la Riva, solistes vocals. Coreografia: Maria Rovira. Dir. musical: Josep Prats. Requiem de Mozart. CENTRE CULTURAL TERRASSA. 20 D’OCTUBRE DE 2019.
L’escenari al centre de la sala i el públic en format 360 graus. Així acollia aquest cap de setmana el Centre Cultural Terrassa l’estrena del Requiem, KV 626 de Wolfgang Amadeus Mozart, amb la Crea Dance Company, coreografia de Maria Rovira, l’Orquestra Simfònica del Vallès, la Coral Cantiga i el Cor Montserrat, sota la direcció musical de Josep Prats. I va ser una explosió sensorial.
La coreògrafa de Mataró, que l’any passat ja va estrenar amb èxit la producció Carmina Burana, ha sabut crear una coreografia de seixanta minuts vibrants. És un Requiem ben viu. Els tretze ballarins de la Crea Dance Company, amb bona formació i tècnica, van saber interpretar les ordres de Rovira a la perfecció. Una coreografia plena de nervi i força, físicament dura de ballar per la rapidesa dels moviments, l’exigència dels salts i l’energia que requereix la interpretació. A més, Rovira es va arriscar amb figures difícils d’aconseguir, molt captivadores, que mostraven la bona complicitat i l’entrega dels ballarins. El fet de col·locar l’escenari al centre de la sala encara va accentuar més la connexió entre ballarins i públic, que podien sentir la respiració dels artistes, tot creant una força d’atracció irresistible.
Maria Rovira, en aquesta producció encàrrec del Centre Cultural Terrassa, que una vegada més aposta per la dansa, és una de les artistes internacionals de casa nostra que fa molts anys que treballa amb companyies de renom, com el Ballet Nacional de Cuba, el Ballet Nacional de Paraguai o la Compañía Nacional de Danza de Puerto Rico. En aquesta coreografia contemporània, hi hem pogut veure reminiscències de danses tradicionals d’arreu del món per poder expressar la tristesa, la mort, la injustícia, la pietat i l’amor que emanen de la partitura. A la primera part del Requiem, es descrivia la part més terrenal amb el vestuari: els ballarins anaven tots amb una samarreta negra transparent i pantalons i faldilles de diferents colors. I en canvi, a la part més espiritual, tot diferenciant la vida i la mort, els artistes es van quedar amb roba interior. Les hores d’esforç dels ballarins es podien contemplar a les marques dels peus descalços, tret diferencial de la dansa. Entre els ballarins destacava el magnífic Keyvin Martínez, el cubà que ha encarnat Carlos Acosta de jove a la pel·lícula Yuli d’Icíar Bollaín, film que va coreografiar la mateixa Rovira i que explica la vida de l’aclamat ballarí cubà.
Els gairebé cent músics de l’Orquestra Simfònica del Vallès, la Coral Cantiga, el Cor Montserrat i els solistes Mireia Tarragó, Marta Cordomí, Jorge Juan Morata i Germán de la Riva, col·locats al fons de la sala van saber bressolar perfectament la companyia de dansa. Es notava la complicitat entre el director Josep Prats i els ballarins, perquè les entrades van ser ben marcades, així com les pauses en què els ballarins quedaven en silenci i només marcava el ritme la seva respiració. El cor va ser sobri i sabent expressar l’espiritualitat de la peça; va destacar l’emoció i el vibrat de la jove soprano Mireia Tarragó. La Missa de Requiem, en Re menor, KV 626 és l’última obra que va compondre Mozart i probablement una de les més importants del seu catàleg, no només per la qualitat musical, sinó pel misteri que l’envolta. El compositor austríac va morir sense acabar aquesta obra, que va ser completada pel seu alumne Franz Xaver Süssmayr. La producció va acabar amb l’Ave Verum Corpus, KV 618 del mateix Mozart, un fragment de quatre minuts que va servir per cloure una coreografia que ha sabut transmetre tota l’ànima de la partitura del geni de Salzburg.
Imatge destacada: (c) Josep Guindó
