Ensemble Daimonion
Discorsi delle comete
Obres de Willaert, Picchi, Palestrina, Kapsberger, De Selma, Frescobaldi, Cesare, Castello, Böddecker i Stradella. Olive Music, 2015
El que avui anomenem “música antiga” no sempre ho ha estat. Hi va haver un temps en què era la música del moment i, en alguns casos, formava part de l’avantguarda musical. Una avantguarda que, com a tal, volia anar més enllà de les normes del contrapunt de la polifonia vocal imperants i que experimentava amb un ús més lliure de la dissonància, el tempo i les dinàmiques.
Des d’aquesta perspectiva, l’Ensemble Daimonion ens presenta un recull d’obres de diferents autors que introduïren novetats en el llenguatge musical de l’època. El recull ens porta per diferents gèneres de la música instrumental entre els anys 1584 i 1638, molts dels quals parteixen del repertori vocal per proposar estructures i formes que es convertirien en canòniques. És el cas de les canzoni, un tipus d’obra polifònica fugada de la qual tenim diverses mostres al disc, que ens permeten establir els marges del gènere: un contrapunt no gaire dens i diverses seccions que van de l’estil més expositiu a l’especulació entorn de motius melòdics. I que esdevenen una pedra de toc ideal per descobrir una formació sòlida, de so net i toc reposat que, no per això, perd un punt d’agressivitat que fa que el seu discurs miri sempre cap endavant. Amb precisió rítmica i un pols constant i fluid, damunt del qual els instrumentistes saben trobar el punt just de fluctuació que dóna vida a la seva interpretació. Una separació de plans i tasques molt clara, que ens permet seguir sense dificultats cadascun dels plans sonors i que saben mutar quan el text així ho demana. I un empastament sonor de conjunt que ens fa percebre el molt i bon treball que hi ha darrere d’aquesta proposta. Miquel Gené
