CICLE CORAL ORFEÓ CATALÀ. CONCERT DE SANT ESTEVE. Cor Petits, Cor Mitjans, Cor Infantil, Cor de Noies, Cor Jove de l’Orfeó Català (Mercè Pi, Glòria Fernàndez, Glòria Coma, Buia Reixach i Esteve Nabona, directors). Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana (Simon Halsey, director artístic; Xavier Puig, director principal). Orfeó Català (Simon Halsey, director; Pablo Larraz, sotsdirector). Laia Armengol, Pau Casan, Josep Surinyac, Jordi Armengol i Josep Buforn, piano. Juan de la Rubia, orgue. Pep Coca, contrabaix. Oriol González, bateria. Olga Domínguez, violoncel. Josep Rovira, flauta. Dani Coma, direcció escènica i dramatúrgia. Simon Halsey, direcció artística. PALAU DE LA MÚSICA. 26 DE DESEMBRE DE 2018.
Cada any el Concert de Sant Esteve aplega la gran família coral de l’Orfeó Català al complet per celebrar el seu concert més emblemàtic. Des de l’arribada de Simon Halsey com a director artístic dels cors, ara ja fa tres anys, aquest concert ha viscut una transformació evident que ha permès una més gran col·laboració entre tots els cors de la casa. Aquest fet, que d’una banda posa de manifest la necessitat de més feina de preparació del concert, també palesa la bona salut d’un projecte artístic consolidat que entén com una unitat tots els cors i promou el creixement personal i artístic de cada individu a través dels diferents esglaons de l’estructura coral.
Enguany, amb el recent anunci de la renovació per dues temporades –la 2019-20 i la 2020-21– de Simon Halsey com a director artístic dels cors de l’Orfeó Català i assessor del Palau de la Música Catalana i el reconeixement de Pablo Larraz com a director principal de l’Orfeó Català, el Concert de Sant Esteve esdevenia un any més el moment ideal per prendre el pols al nivell musical de les formacions, però també a l’ideari artístic de l’Orfeó Català.
El programa se sostenia sobre dos punts temàtics que oferien dinamisme al concert: les bèsties del Naixement, d’una banda, i el misteri del Nadal de l’altra, aprofitant el dos-cents aniversari de la creació de la nadala possiblement més famosa i més traduïda del món, Santa Nit de Franz Xaver Gruber. Però sobre aquests dos eixos, l’aposta de l’Orfeó Català per la nova creació catalana va prendre el protagonisme amb tres estrenes d’obres encàrrec a compositors catalans: Poema èpic de Nadal de Marc Timón, sobre un poema de Guerau de Liost; Mai no arribarà de Joan Magrané, sobre un poema de Màrius Sampere, i Ave Maris Stella de Josep Maria Guix, compositor convidat del Palau de la Música Catalana. Al programa, a més, nombroses nadales i arranjaments d’autors catalans, com Xavier Pastrana, Albert Guinovart, Josep Vila i Casañas, Jordi Domènech, Adelaida Vallribera i Arnau Tordera, amb un recordatori als orígens de l’Orfeó Català en la interpretació de la nadala Jesús i Sant Joan d’Amadeu Vives.
El concert començà com acabà, amb tots els cors a l’escenari, més de tres-centes persones, que interpretaren conjuntament al llarg del concert Angelus ad virginem en arranjament de Darius Battiwalla, Sir Christèmas de William Mathias, l’himne O clap your hands de Ralph Vaughan Williams i la nadala Santa Nit de Franz Xaver Gruber, en arranjament de John Rutter, en col·laboració amb el públic. Totes aquestes peces, dirigides per Simon Halsey, foren les principals contribucions estrangeres al concert, junt amb els arranjaments d’Ed Henderson de The Huron carol i el de Kirby Shaw de Les dotze van tocant, que interpretà amb gran èxit el Cor de Noies, i la nadala Quem vidistis pastores de Francis Poulenc, interpretada pel Cor de Cambra sota la direcció de Xavier Puig. Menció especial, pel fet de no tractar-se pròpiament d’una nadala, de la cançó tradicional xinesa Molihua, que l’Orfeó Català havia preparat per a la gira xinesa del mes d’octubre passat i que oferí per primer cop al públic català en aquesta cita de gran repercussió d’audiència.
Les actuacions més atractives en termes genèrics –convé tenir en compte l’important element d’espectacle que té aquest concert que es retransmet per Televisió de Catalunya i per l’emissora Catalunya Música en horari de màxima audiència– van ser aquelles en què l’element visual tenia també una forta presència. En aquest sentit, convé remarcar l’encertada direcció escènica de Dani Coma i l’impactant treball d’il·luminació. Així, El pessebre vivent de Jordi Domènech, interpretada pels cors Petits i Mitjans, va tenir una entendridora representació a càrrec dels mateixos infants membres dels cors, molt ben entrenats en la difícil tasca de concentració davant d’un públic tan nombrós per les seves directores Mercè Pi i Glòria Fernàndez. També Les bèsties del Naixement d’Albert Guinovart, interpretada pel Cor Jove que dirigeix Esteve Nabona, va impactar amb el divertit joc onomatopeic requerit per l’obra. També el Cor Infantil que dirigeix Glòria Coma tingué el seu moment juganer amb la nadala Donkey carol de John Rutter, mentre que el Cor de Noies dirigit per Buia Reixach encisà amb el jazzístic Les dotze van tocant de Kirby Shaw.
Però sens dubte, en aquest aspecte, les actuacions més brillants van ser les del Cor de Cambra en l’esbojarrat arranjament rocker de Les bèsties del Naixement, a càrrec del músic d’Obeses, Arnau Tordera, intèrpret solista en aquesta nadala al costat d’un implicadíssim Cor de Cambra, i l’estrena del Poema èpic de Nadal de Marc Timón, a càrrec de tots els cors de l’Orfeó Català i el Cor de Cambra. Aquesta èpica nadala commogué el públic amb un continu crescendo d’intensitat i volum sonor en què el músic instal·lat a Los Angeles des de fa uns anys posà les seves influències de la música de cinema més pròpia de Hollywood –a la part final ens recordava la banda sonora original de la pel·lícula Interstellar– després d’uns inicis que endinsaven l’oient de ple en una atmosfera galàctica i misteriosa –tot evocant el moment màgic de la Nativitat– amb harmonies cromàtiques que s’anaven eixamplant. L’obra tenia un acompanyament instrumental expansiu amb piano a sis mans –utilitzant recursos acústics externs al teclat– i orgue a quatre mans al màxim de la seva capacitat acústica, a més de violoncel i flauta. Un moment de plenitud musical que omplí el Palau d’una llum nova que deixà bocabadats els presents. Una obra que mereixeria ser inclosa en la tradició i que esperem tornar a sentir en concerts successius de Sant Esteve.
En la recta final del concert tingueren lloc les estrenes de les obres de Joan Magrané, Mai no arribarà, sobre un poema de Màrius Sempere, poeta convidat de la temporada del Palau de la Música Catalana, i Josep Maria Guix, Ave Maris Stella, sobre l’himne llatí de vespres per ser cantat a la litúrgia de les hores en les festes marianes. La primera la interpretà el Cor de Cambra del Palau de la Música. Molt contrastant amb les peces anteriors, l’obra de Magrané convidava al recolliment amb una peça intimista de ressò madrigalesc que evoca un Renaixement evolucionat, d’expansió harmònica suggeridora, però també d’una transparència i un alentiment del temps tan necessari en aquest segle XXI d’excessiu soroll. Tot i que d’estètiques prou diferenciades, l’Ave Maris Stella de Josep Maria Guix, que interpretà el Cor Jove de l’Orfeó Català amb protagonisme solista de la violoncel·lista Olga Domínguez i el contratenor solista Marcel Jorquera, membre del Cor, incidia novament en la reproducció d’una atmosfera en què el temps es desfà i passa a ocupar un lloc residual en el transcurs de la música. L’obra de Guix recupera melodies de ressonàncies gregorianes, les pròpies de l’himne llatí de vespres Ave Maris Stella, a partir del qual genera harmonies eixamplades que esdevenen textures en diferents capes gràcies a les diverses veus creades per embolcallar la melodia principal, que va passant per les successives cordes. El resultat és un encisador univers sonor celestial que té, en la sonoritat del violoncel, un constant peu a terra que recorda la carnalitat del misteri de la Nativitat.
Després del cant conjunt de Santa Nit de Franz Xaver Gruber de tots els cors de l’Orfeó Català i el Cor de Cambra del Palau, al qual es va afegir un públic dirigit per Simon Halsey, el tradicional Cant de la Senyera, himne de l’Orfeó Català, i Els Segadors, himne de Catalunya, tancaren un concert amb el públic dempeus i les reivindicacions, per part de cantaires i públic aplegat al Palau, de llibertat dels presos polítics amb el suport de nombroses estelades i fotografies dels empresonats.
Imatge destacada: © Antoni Bofill
