Escola pianística catalana

L’escola catalana del piano. Els compositors oblidats
Montse Ríos, piano
Obres de Nicolau, Nogués, Garcia Robles, Tintorer, Nin Castellanos, Colomer, Viñes, Martínez, Malats, Baptista Pujol i Calvet
Columna Música, 2019

Columna Música ha editat un compacte que recull onze composicions de figures catalanes actives al tombant cap al segle XX. Moltes es revelen dominades per un emmirallament en l’estètica romàntica, particularment chopiniana, com el nocturn Amàlia d’Antoni Nicolau, Une larme de Blai Colomer i Dolora núm. 2 de Josep García. D’altres també s’amaren de l’encant, l’afectuositat, l’elegància i la senzillesa de la música de saló, com la masurca La Camèlia d’Antoni Nogués i l’scherzant i melindrosa redowa Elisa de Claudi Martínez Imbert. Unes terceres són digníssimes obres de concert: els valsos Cant d’amor de Joaquim Malats i Valse des sylphies de Joan Baptista Pujol; l’albeniziana En el Poble Espanyol de Maria Dolors Calvet, i Message á Claude Debussy que amb la seva complexitat rítmica, combinació del modalisme hispànic i un fugaç passatge protojazzístic mostra el gran pianista que va ser Joaquim Nin Castellanos.

A aquest grup, també cal sumar-hi l’Estudi op. 101 núm. 10 de Pere Tintorer, clarament schubertià en el tema inicial i la secció subsegüent, a partir d’un material que reexposa, reelabora i transforma a la tercera secció, amb caire de nocturn i idil·li, tot encaminant-lo a una conclusió grandiosa sobre una figura obstinada de la mà dreta amb acords percussius com a accent harmònic a la mà esquerra. Igualment ambiciós hi descobrim Ricard Viñes en les lisztianes Thrénodie ou funérailles antiques, caracteritzada per una introducció percussiva, per l’ús ric del pedal i per la construcció de la melodia a partir de progressions sobre la tensió harmònica. Sens dubte, és una de les peces més originals d’aquest digipack interpretat excel·lentment en tècnica i idiomatisme per la pianista Montse Ríos.