EL CINQUÈ HIVERN. Direcció i interpretació: María Muñoz i Pep Ramis. Col·laboració en la direcció: Jordi Casanovas. Assistent d’assajos: Neus Vilà. Text: Erri de Luca. Espai sonor i composició: Fanny Thollot. Col·laboracions musicals: Alia Sellami, Niño de Elche, Israel Galván. Disseny d’il·luminació: August Viladomat. Espai escènic: Pep Aymerich i Pep Ramis. Producció executiva: Mal Pelo. MERCAT DE LES FLORS. 12 DE FEBRER DE 2016.
Per Clàudia Brufau
Gravat en blanc nuclear, íntim, fred, càlid, inhòspit, El cinquè hivern és un poema coreogràfic interpretat i concebut per Pep Ramis i María Muñoz, referents de la dansa contemporània catalana. La proposta de l’espai escènic a càrrec de Pep Aymerich i Ramis és austera, però meravellosament efectiva: enmig de la foscor de l’escenari, el terra blanc com la paret, una paret/mur blanc erigida al fons, esculpeix l’espai al llarg de l’espectacle i es desplaça amunt i avall. Un espai amarat de la poètica de l’escriptor napolità Erri de Luca (La paraula contrària), en què una parella espera que passi el cinquè hivern. “Diuen que la vida de l’home dura tant com la de tres cavalls. Nosaltres ja n’hem enterrat un”, pronuncia la veu en off de María Muñoz, vellutada i profunda. Pep Ramis i María Muñoz deambulen en el pas del temps.
Estrenat a la Biennale de la Val de Marne (França) l’any passat, El cinquè hivern està compost pels ingredients habituals –excepte el vídeo– de Mal Pelo: el disseny escenogràfic, la força poètica de la paraula, l’evocació del món animal i la natura, el moviment, i la creació d’una banda sonora original que en aquest cas signa Fanny Thallot. Codirigida per Muñoz i Ramis, Mal Pelo és una companyia imprescindible en el panorama estatal i aplaudida internacionalment. Va arrencar el 1989, actualment porta estrenats vint-i-cinc espectacles i al llarg dels anys ha col·laborat amb personalitats tan rellevants com l’escriptor britànic John Berger (Modos de ver). Des del 2002, Muñoz i Ramis també codirigeixen un refugi de creació a Celrà, l’Animal a l’Esquena. Nota breu de recomanació: aquest cap de setmana que encara estan instal·lats al Mercat de les Flors, on presenten diferents espectacles, és una bona ocasió per a conèixer el seu treball.
Tornem al duet d’El cinquè hivern. En aquesta espera domèstica i espiritual, Ramis s’expressa a través d’un llenguatge teatral, es mou sovint de manera rude, fins i tot còmica; del seu moviment emana un personatge extrovertit que es busca i es perd a l’escenari. Muñoz s’empassa l’espai, el posseeix circulant com un dervix amb una gestualitat íntima i elegant. Els dos personatges transiten per diferents episodis, microdrames individuals o de parella il·lustrats per la música i la paraula. S’allunyen, s’abracen, s’amenacen, es reconcilien, s’entortolliguen en “una foscor feta de blanc i llum”, sempre a través d’una dansa suspesa a un pam del terra. El poema coreogràfic destil·la experiències vitals encapsulades als seus cossos, que Muñoz i Ramis esculpeixen intensament en els silencis.
