Núria Feliu, supervedet
Òscar Dalmau, Fermí Puig, Julià Guillamon
Generalitat de Catalunya, 2024
Núria Feliu (1941-2022) va ser molt més que una cantant, va ser un tòtem de la cultura i els mitjans de comunicació del país que va persistir durant molts anys. I un cop desapareguda, tres reconeguts admiradors seus han volgut retre-li un sincer homenatge organitzant-li una exposició retrospectiva al Palau Robert de Barcelona que ha anat acompanyada del seu corresponent llibre-catàleg, curosament editat per la Generalitat de Catalunya.
El comunicador audiovisual Òscar Dalmau, el cronista i documentalista Fermí Puig i l’escriptor Julià Guillamon són els responsables, tant de la mostra com de la plasmació en paper, una obra de més de dues-centes pàgines, de repassar la vida i l’obra de l’artista de Sants principalment a través de centenars de fotografies i documents que ella mateixa guardava meticulosament al seu arxiu.
Aquest catàleg, dissenyat per Violeta Valle, té el valor de constituir el millor testimoni gràfic i perdurable que es mantindrà per sempre de la memòria d’una dona d’empenta que va destacar en el camp de la Nova Cançó com a intèrpret de música lleugera, tot i que també va apropar-se al jazz, va redescobrir el cuplet i va cantar els versos de diversos poetes, sempre mantenint el seu compromís amb les reivindicacions nacionals, a més de constituir tot un fenomen mediàtic amb les seves aparicions per ràdio i televisió.
Esdevinguda una mena de prototip de la tieta catalana, amb el temps la Núria va convertir-se en un personatge polivalent que tant podia animar les nits de la Cúpula Venus amb un posat de cabaretera com entretenir el públic d’un míting polític. Però els autors de l’exposició i el catàleg han optat per ressaltar únicament el vessant artístic d’aquesta singularíssima dona que de totes totes va saber fer-se estimar, fins i tot pels que no la suportaven. Per això, aquesta obra té un to merescudament amable, cordial i agraït, que per sort no arriba a les exageracions de l’hagiografia, però que omet alguns episodis més aviat foscos, o grisos, de la vida de la seva protagonista.
Al cap i la fi, del que es tractava era d’enaltir el seu paper de supervedet. I la missió ha estat completada amb escreix.
