CARMEN de Georges Bizet. Adaptació de la Fundació Òpera a Catalunya i Barcelona Flamenco Ballet (David Gutiérrez, director i coreògraf). Laura Vila, Eugènia Montenegro, Carlos Daza/Luis Cansino. Cor Amics de l’Òpera de Sabadell. Orquestra Simfònica del Vallès. Carles Ortiz, direcció d’escena. Daniel Gil de Tejada, direcció musical. FESTIVAL D’ÒPERA DE SAAREMAA (ESTÒNIA). 24 DE JULIOL DE 2024.
Un dels elements més singulars de la programació que ofereix aquests dies la Fundació Òpera a Catalunya al Festival de Saaremaa (Estònia) és la producció de Carmen que s’ha creat expressament per a l’ocasió en col·laboració amb la companyia Barcelona Flamenco Ballet.
L’espectacle es va estrenar diumenge passat a la ciutat també estoniana de Tartu i aquest dimecres al festival se n’han fet dues funcions –la segona actuació es va afegir després que les entrades per a la primera s’esgotessin en temps rècord. Així, com a alternativa a la representació de l’òpera de Bizet, que ja s’havia pogut veure aquí en anys anteriors, el públic estonià va poder gaudir d’un format mixt líric i flamenc que va aixecar passions a l’escenari del castell de Kuressaare.
Amb l’orquestra situada al fons de l’escenari, la producció vetlla per mantenir l’equilibri entre fragments de la partitura de l’òpera –l’obertura, l’interludi, l’havanera de Carmen, l’entrada del toréador o l’ària “Je dis que rien ne m’épouvante” de Micaëla–, interpretats pels solistes, cor i orquestra, fragments de ballet pur –a càrrec dels deu ballarins i quatre músics flamencs– i altres de mixtos en què tots els artistes comparteixen escenari.
Hi manca, això sí, un dels protagonistes: Don José. Perquè, partint dels elements de la història que es donen per sabuts, l’espectacle no pretén explicar-ne la trama, sinó il·lustrar-ne només els moments seleccionats. Segurament, ni tan sols els subtítols no serien necessaris, ja que el públic estonià queda embadalit davant dels moments més vistosos del Barcelona Flamenco Ballet i esclata en una gran ovació dempeus al final de la funció.
La companyia dirigida pel coreògraf i ballarí David Gutiérrez ja està acostumada a les reaccions dels espectadors en aquest racó del planeta, on actua sovint, i sap perfectament quins recursos ha de fer servir per aixecar-los de les cadires: els vestits acolorits, la sincronització perfecta dels moviments i, sobretot, els cops de talons sobre la tarima de l’escenari mai no fallen.
