Per Jordi Badia i Sendra
La data emblemàtica per al catalanisme del 29 de juny de 2013 restarà al record de molts pel concert del Camp Nou, però també per l’estrena de la versió per a orgue i cors de l’oratori d’en Pau Casals a Montserrat (estrenat el 1960 a Acapulco, Mèxic). Tot això en el marc del III Festival Internacional Orgue de Montserrat, en el primer d’un total de cinc concerts.
En Daniel Mestre, format a Montserrat i de trajectòria europea, es posava al capdavant de les veus solistes del tenor David Hernández, el baríton Xavier Mendoza i el baix baríton Pau Bordas, la soprano Elena Copons, la mezzosoprano Gemma Coma, acompanyades a l’orgue per Mercè Sanchis i els cors de la Federació Catalana d’Entitats Corals (FCEC), en què van participar el Cor Jove de l’Orfeó Català, la Capella de Santa Maria de Ripoll, la Coral Ginesta, la Coral Sant Cugat, l’Orfeó de Sants, l’Orfeó Gracienc i la Polifònica de Vilafranca.
Cal dir que aquest concert era in memoriam de l’abat Cassià M. Just, músic excels, promotor i assessor de la construcció d’aquest orgue meravellós, que malauradament no pogué veure acabat. La importància de l’oratori El pessebre ha estat cabdal en l’obra d’en Pau Casals (1876-1973); va ser interpretat com a símbol de pau i fraternitat a diferents països; remarquem els concerts a San Francisco el 1962 i a la seu de l’ONU el 1963. Recordem que el 1971 a la mateixa ONU, en Pau Casals va fer el famós discurs en català contra les dictadures i a favor de la llibertat de Catalunya, tot interpretant el cèlebre Cant dels ocells.
És difícil de definir en paraules els sentiments que ens va amarar el concert, però potser tothom coincidí en l’emotivitat i majestuositat de la majoria de passatges de l’oratori esmentat. Tal vegada la intervenció de l’orgue junt amb els cors realça la “sacralitat” de la peça, oimés quan és interpretada en el marc de la basílica major montserratina. La bellíssima polifonia de l’oratori, amb el mestre Bach de referent, va ser teixida amb virtuosisme i refinament per tots els intèrprets.
No em crec autoritzat, ni crec just fer distincions en un conjunt de músics lliurats a una peça magistral com aquesta durant més de dues hores.
Seria, però, injust oblidar l’autor del llibret, en Joan Alavedra; ell escrigué el text que comprèn “L’anunciació als pastors”, “Cap a Betlem”, “La caravana dels Reis”, “El pessebre” i “L’adoració”. El text va ser justament premiat al seu temps; es tracta d’un català preciosista, acolorit amb una riquesa literària digna d’un gran poeta. Tot plegat va ser memorable, ja que el missatge de fraternitat i pau de l’oratori es feia entenedor per a tothom, tal com volia Pau Casals.
El públic present que emplenava la basílica va remerciar al final dempeus l’esforç de tots amb més de deu minuts d’aplaudiments.
Vull acabar recordant la figura exímia de Pau Casals; jo entenc que el Nobel de la Pau no podia haver anat a cap més persona que ell. Quin exemple vital de persona conseqüent amb les seves idees!
Jo entenc que el coratge i la valentia que tingué en defensar les seves idees i propagar-les arreu el fan un català i personatge universal. Va ser astut i intel·ligent com una fura en restar a l’estranger. Malgrat la melangia que desprèn El cant dels ocells, per l’enyor de Catalunya, el seu llegat és així més fecund i efectiu, ja que a la seva pàtria corria un risc vital o de presó altíssim, que de ben segur hauria escapçat la seva obra.
L’última estrofa de l’oratori en defineix bé el desig fervent que hi respira: “–Mai més cap guerra. (Una veu al cel:) –Pau als homes de bona voluntat! Pau!”
Al web del monestir de Montserrat http://www.abadiamontserrat.net/ podeu llegir el programa de la resta de concerts del Festival d’Orgue (l’entrada hi és gratuïta, però cal ser a la basílica amb antelació per poder seure).
