FRANZ SCHUBERT FILHARMONIA. Elisabeth Leonskaja, piano. Franz Schubert Filharmonia. Director: Tomàs Grau. Magrané: Meeresstille. Mozart: Concert per a piano i orquestra núm.12. Schubert: Simfonia núm.5, D. 485. PALAU DE LA MÚSICA. 16 DE GENER DE 2023.
La música de Schubert, Mozart i l’estrena absoluta de Meeresstille de Joan Magrané van conviure en perfecta harmonia en un programa inscrit dins la temporada de la Franz Schubert Filharmonia ofert a les ciutats de Lleida (dia 16), Barcelona (dia 17) i Reus –ciutat natal de Magrané– (dia18); gira de concerts que va tenir el protagonisme d’una figura històrica del piano com és Elisabeth Leonskaja, solista invitada per al Concert per a piano i orquestra núm. 12 de Mozart.
El Palau presentava una bona entrada per escoltar en primer lloc l’estrena absoluta de Meeresstille, l’obra que Magrané ha escrit per a la Franz Schubert Filharmonia basada en el poema de Goethe musicat per Schubert en què un mariner veu com el mar “descansa immòbil” dins un “silenci aterrador i mortal”. Poema d’una càrrega evocadora que ha suggerit a Magrané una música profundament contemplativa, amb textures delicades en la sonoritat, amb bellíssimes resolucions harmòniques de notes suspensives. El compositor de Reus crea una atmosfera plàcida mitjançant una secció de cordes que acompanya el cant del corno di bassetto –inspirat en la bellíssima melodia de Schubert– amb el suport de les trompes. Paraules i temàtica suggeridores que també van ser font d’inspiració per a Mendelssohn o Beethoven per cercar una visió d’un mar en calma, només torbat per algun instant tempestuós, però que Magrané, amb molta sensibilitat, sempre descriu en aquella immobilitat de les ones presents en la poesia de Goethe.
Aquest plàcid preàmbul va obrir les portes a la interpretació d’Elisabeth Leonskaja del Concert per a piano i orquestra núm. 12 de Mozart. Aquesta gran dama del piano nascuda a Tbilisi (1945) segueix exposant una sonoritat, fraseig i elegància expressiva propis d’aquella manera de tocar tan vinculada a Sviatoslav Richter o a la seva compatriota Eliso Virsaladze. Leonskaja ha tingut en la figura de Mozart un eix central de la seva activitat artística els darrers anys, com ho mostra el seu enregistrament de les Sonates (Bremen, 2021) i aquesta manera de comprendre la música del salzburguès, amb sonoritats molt apianades, amb un discurs que cerca la profunditat però del qual traspua una naturalitat expressiva bellíssima, trets amb què crea un paisatge de subtileses d’una tremenda personalitat interpretativa. Aquest concert vienès que desprèn la vitalitat de la tonalitat de La major va ser comprès per una Franz Schubert Filharmonia que proporcionava un bell suport lluminós a una Leonskaja més abocada a sonoritats tamisades i curosament dibuixades. Un Mozart sense excessos de lluminositat, càlid, subtil i que va tenir com a cloenda la interpretació de la primera de les Klavierstücke, D. 946 de Schubert, un dels compositors referents a la seva dilatada trajectòria.
Un dels més grans apropaments que Schubert va fer a l’obra de Mozart, el trobem en la Simfonia núm. 5. La clara referència present en el “Menuetto” de la Simfonia KV 550 –tal com el propi director Tomàs Grau va recordar abans d’oferir-lo com a bis– ve acompanyat per la seva puresa d’escriptura relacionada amb els cànons clàssics, amb una instrumentació que prescindeix de trompetes, timbals i inclús clarinets, i per uns motius melòdics que al voltant de la tonalitat de Si bemoll major són d’una claredat formal i harmònica cristal·lina. Un Schubert que va respirar claredat en l’exposició de les idees, acurat en el refinament expressiu, amb una Franz Schubert Filharmonia que sustentava la interpretació en una sòlida i conjuntada secció de cordes i unes fustes que desplegaven aquesta calidesa que emana d’una obra que el compositor vienès va escriure amb només dinou anys.
Imatge destacada: (c) Bocabellapro Continguts Audiovisuals.
