Rêverie. Evocacions i somnis.
Obres de Lamote de Grignon, Cassadó, Manén, Morera, Roma, Toldrà, Grau, Mompou, Pujol i Lambert.
Romain Garioud (violoncel) i Daniel Blanch (piano).
Columna Música, 2024
Quan hom escolta aquest nou disc que obre el llibret amb el clarificador títol de “Les meravelloses evocacions dels nostres compositors”, copsa d’entrada dues coses. Per un costat, el benefici de l’intens i conscienciós treball que persones com el pianista Daniel Blanch estan fent vers el nostre patrimoni desempolsant partitures i petits tresors de compositors catalans que han quedat en l’oblit i que ara gràcies a ells adquireixen una renovada notorietat. No hauria d’errar en pressentir que els futurs i veritables llibres d’història musical del nostre país parlaran de la incansable tasca de Daniel Blanch o el Duet Lambert –amb el projecte El violoncel desconegut– a favor de la recerca de nova música catalana per a violoncel i piano. Ara faltaria que aquesta música assolís la normalitat entre els nostres intèrprets, així com als escenaris i plans d’estudi.
Per un altre costat, en la gratificant audició aflora aquella sensació d’estar escoltant música de cambra on el coneixement, el diàleg, l’escolta atenta i la comunió entre ambdós intèrprets és un veritable encert. I això és ben necessari en el moment de presentar obres inexplorades.
Si entrem en el contingut del disc, Rêverie: evocacions i somnis esdevé un recull d’obres bàsicament desconegudes, però d’una bellesa extraordinària i de gran capacitat evocativa escrites al tombant de segle XX. I que sense incloure cap obra de gran format –la gran majoria no sobrepassa els cinc minuts–, esdevé una col·lecció de petits tasts, de gustos més que saborosos al nostre sempre infravalorat corpus compositiu català.
Obre el disc l’obra de Joan Lamote de Grignon Rêverie, escrita l’any 1901 i que exposa el subtítol de “Schumanienne”. Escrita en l’esperit romàntic i com a homenatge al seu admirat Robert Schumann, la peça esdevé una de les grans descobertes del disc, imbuïda de bellesa i capacitat evocativa. Interpretada amb un lirisme i una capacitat cantabile de les frases tan admirable com el grau de matisació. Del mateix compositor, pianista, director i pedagog –pràcticament de la generació de Granados– podem escoltar la “Cançó de Maria”, extreta de La Nit de Nadal. El llenguatge postromàntic i la passió que empra Joan Baptista Lambert en Somni eròtic –obra que guanyà el primer premi del Concurs Internacional de Composició organitzat per la revista «Le Violoncelle de París»–, la bellesa de Joan Manén en la Chanson –transcrita per R. Garioud– o Mompou amb el sorprenent El pont, són clars exemples de la prevalença d’un sentiment amorós en la concepció de l’obra.
El to intimista de Bell son d’Agustí Grau i la mediterraneïtat de l’Ave Maria de Toldrà –que tan bé sona aquí en el registre del violoncel– són precedits per poemes o escrits descriptius, mentre que Una meravellosa rondalla de Francesc Pujol i Plus ultra de Joaquim Cassadó són inspirades per Gaspar Cassadó i a ell dedicades. Però encara hi ha més coses. L’evocació d’altres contrades sorgeixen amb Oriental d’Enric Morera i Églogue et chanson grecque de Josep Maria Roma, i l’ambient més religiós és present a Lament de Cassadó o a Record de Morera.
Així doncs, la selecció de música ofereix un lirisme intens, una profunda capacitat nostàlgica i una substanciosa aptitud per semblar en certs moments una cançó sense paraules. El duet, que ja es coneixia i havia enregistrat amb anterioritat –quin gran disc Mar plana– evidencia el gran moment del violoncel·lista francès, que ofereix una plenitud, elegància i rotunditat expressives que fa lluir l’enregistrament des de les primeres notes. El pianista Daniel Blanch ofereix diàleg i suggereix a parts iguals –quina gran evocació a Rondalla. Tant en moments íntims i bucòlics com en d’altres més contundents i d’assossec amorós.
Romain Garioud té un so bellíssim i homogeni, capaç de trobar el cos més ampli quan cal sense restar afinació quan puja cap a l’agut i sabent introduir subtilitats i matisos nous en cada frase. Evidencia la seva capacitat de frasejar amb un lirisme i un cantabile excepcional. Cercant subtilitats, però alhora assaborint qualsevol melodia amb un encant i un poder evocatiu que no són a l’abast de tothom. I s’ajuda d’un vibrat que no fa sinó reforçar el missatge i subratllar l’arravatament passional. Al seu costat, Blanch mostra una nitidesa de línies, un equilibri i unes lluminoses i ben matisades lectures capaces d’aportar color tonal i interès rítmic.
Potser ens hauríem de preguntar com pot ser que moltes d’aquestes obres hagin estat fora dels nostres circuits durant tant de temps i pensar a la vegada quanta música hi ha per ser redescoberta.
El disc va ser enregistrat entre els dies 27 i 29 de setembre de 2024 a l’Auditori Palau Falguera de Sant Feliu de Llobregat i també s’ofereix l’enregistrament audiovisual que podreu trobar a l’enllaç: https://www.youtube.com/@ReverieCDaudiovisual
Imatge destacada: (c) Toni Bofill.
