Matthias Goerne broda un recital inoblidable en la festa i concert sorpresa per al Dr. Jordi Roch
Per Joan Oller. Director general del Palau de la Música Catalana
Ha estat un dels millors recitals de lied que he escoltat. Matthias Goerne i Alexander Schmalcz al piano van interpretar Frauenliebe und leben i Dichterliebe de Schumann.
La naturalitat, la qualitat de la veu, l’atenció als matisos, però per sobre de tot una musicalitat que arriba i commou l’oient és el que fa de Goerne un referent de primer ordre en el món del lied. És “extraordinari”, com diria el Dr. Roch. Aquesta paraula que li agrada molt per definir aquell talent desconegut que ell ja ha descobert abans que ningú. I és que el concert del qual escric era totalment inusual per diverses circumstàncies. El concert era la festa sorpresa d’aniversari dels 83 anys per al Dr. Roch.
Si el que llegeix aquestes línies no sap qui és el Dr. Roch, es podria resumir dient que és un metge de Barcelona a qui la seva passió per la música l’ha portat a tirar endavant diverses iniciatives que han estat, i són, referent per la seva qualitat i per la seva aposta per difondre el talent musical.
Tota aquesta activitat ha generat l’admiració del sector sencer, incloent-hi molts músics que el recorden pel suport rebut al principi de la seva carrera. Aquesta admiració va agafar forma quan Matthias Goerne, Àngels Civit i Toni Colomer decideixen fer-li una festa sorpresa en forma de concert i omplen d’amics l’Auditori AXA.
El Dr. Roch hi acudeix enganyat, creient que va a un acte de compromís. Arriba just de temps. I després de seure, comencen les sorpreses. Olga Miró comença a parlar sobre ell i llavors s’adona de què va el tema. Després, un documental de TV3 en què acompanya Matthias Goerne en una entrevista conduïda per Maricel Chavarria. A continuació la sorpresa: apareix el baríton en persona. Tot i la sorpresa, el Dr. Roch conté bé les emocions; en la medicina i la música clàssica, conviuen les emocions més intenses amb la contenció per expressar-les. Potser per això, a tants metges els agrada la música.
El concert és, com he dit, extraordinari, i al final, des de l’escenari, el Dr. Roch ens dirigeix unes paraules, necessàriament improvisades. Reivindica serenament, amb l’autoritat que li dóna ser metge, tenir una certa edat i el seu parlar reposat però intens, dos valors: l’excel·lència i l’amistat. Tota una lliçó de vida.
Per molts anys, Dr. Roch.
