Juan de la Rubia dóna vida al claviorgue Hauslaib amb un monogràfic dedicat a Antonio de Cabezón.
TEMPORADA DE MÚSICA ANTIGA. Juan de la Rubia, claviorgue. Obres d’Antonio de Cabezón. L’AUDITORI (SALA ORIOL MARTORELL). 31 DE MAIG DE 2017.
Per Lluís Trullén
Damunt l’escenari de la Sala Oriol Martorell un instrument poc habitual, amb aparença d’un elegant escriptori de sobretaula finament treballat i ornamentat amb materials nobles. És el claviorgue Lorenz Hauslaib, construït a Nuremberg al final del segle XVI, un instrument que havia estat propietat de Baltasar de Zúñiga (1561-1622) i que està al Museu de la Música des de l’any 1963. Externament es veu un reduït teclat de quatre octaves, un espai per encabir-hi una espineta i, a la part superior, dues manxes que administren l’aire a l’instrument.
Després d’un complex treball de restauració, el claviorgue s’ha presentat en concert a L’Auditori amb un Juan de la Rubia excepcional que ha estat treballant molt a fons per oferir un monogràfic dedicat a Antonio de Cabezón, un dels seus autors predilectes, de qui acaba de publicar un enregistrament en CD.
La suma d’atractius que presentava el concert de dijous passat, emmarcat en el cicle Música Antiga i celebrat a la Sala Oriol Martorell, constituïen ja de per si un esdeveniment musical de primer ordre. Però aquest apriorisme va quedar superat encara més pels resultats assolits. Juan de la Rubia presentava el concert agraint el treball de tantes i tantes persones que han possibilitat que aquest claviorgue renaixentista sigui l’únic de la vintena de claviorgues històrics a nivell mundial que estigui en funcionament, dels quals només n’hi ha tres a tot el món construïts per Laurentius Hauslaib. Juan de la Rubia se sentia un privilegiat i entusiasmat de poder tocar un instrument de gran valor patrimonial i d’oferir un recital monogràficament dedicat a Antonio de Cabezón. La música cortesana, llegada pel músic del Segle d’Or espanyol, és del tot coneguda per la seva sensibilitat, riquesa melòdica i una inventiva dotada d’una personalitat remarcable. Músic cec, pertanyent a la cort de Felip II, com ens explicava el mateix Juan de la Rubia, algunes de les seves obres van ser recollides pel seu fill Hernando, que molt probablement devia arribar a tocar precisament aquest instrument que podíem escoltar en concert gràcies a la interpretació del músic castellonenc.
Quan tenia onze anys Juan de la Rubia va quedar fascinat per una música: Diferencias sobre el canto del caballero d’Antonio de Cabezón. Aquesta obra, que va interpretar al concert tant amb el claviorgue com en solitari amb l’espineta, juntament amb diverses diferencias, glosas i tientos, va confegir una part del programa monogràficament dedicat a Cabezón, que s’obria i tancava amb dues improvisacions del propi intèrpret a la manera de la música del compositor espanyol.
La sonoritat àmplia, malgrat les aparences de l’instrument, que proporciona aquesta simbiosi entre clavicèmbal i orgue positiu, als quals també es pot afegir una espineta, ens transportava al món cortesà del Segle d’Or espanyol, amb unes interpretacions bellíssimes per la claredat d’articulació, per la riquesa de les seves ornamentacions i pel virtuosisme que l’intèrpret va saber imprimir-hi. L’instrument, amb quatre registres de sonoritat diferents, es pot escoltar amb una claredat i precisió absolutes. Les sonoritats vellutades, ara cristal·lines i adés molt aflautades, produïen una curiosa barreja entre orgue i clavicèmbal, tot evidenciant la complexitat tècnica de construcció de què disposa aquest petit instrument. De la Rubia va extreure les màximes aportacions sonores del claviorgue i una obra contrapuntística com Ancor che col partire ens va mostrar, a més, la fascinant combinació sonora que es produeixen entre claviorgue i espineta. Ha estat el treball de molts especialistes el que ha fet possible la recuperació d’aquest claviorgue i de l’espineta. El taller de Gerhard Grenzing, les figures de Paul Poletti, Oscar Laguna (el qual va tenir, a més, l’àrdua feina de manxar durant el recital) i Joan Martí, constructor de l’espineta que completa el claviorgue, una còpia d’un model original Hauslaib, han estat persones claus per poder portar a bon port aquest projecte de recuperació instrumental d’una vàlua musical i patrimonial de primeríssim ordre. El resultat ha estat esplèndid i per fortuna ha donat com a fruit un enregistrament discogràfic excel·lent presentat al mateix concert. Un intens Any Cabezón, com deia un esplèndid Juan de la Rubia, que ens ha permès gaudir d’un intèrpret excepcional i que en el decurs del concert va anar il·lustrant les diferents obres amb uns interessants comentaris històrics i musicals.
