FESTIVAL DE MÚSICA ANTIGA DELS PIRINEUS. Solistes del Cor de la Ràdio de Letònia. Dir.: Sigvards Klava. CASTELL DE CASTELLCIUTAT (LA SEU D’URGELL). 24 DE JULIOL DE 2014.
Per Josep Barcons
Un parell de setmanes abans de les dues actuacions que el grup Forma Antiqva havia de fer en el marc del Festival de Música Antiga dels Pirineus (FeMAP), a Berga i a Bagà el dimecres 23 i el dijous 24 de juliol, l’organització n’anunciava la cancel·lació, i el grup publicava a la seva pàgina web que era per qüestions logístiques. Llàstima!, perquè aquesta formació liderada per Aarón Zapico és una de les més rellevants del panorama espanyol en la interpretació de música barroca; i el concert, centrat en Telemann i en Vivaldi, prometia ser un dels plats forts del Festival.
El divendres 25 de juliol, a Andorra, un altre grup també espanyol i també reconegut per les seves interpretacions, en aquest cas de música baixmedieval, Magister Petrus, es veia obligat a cancel·lar l’actuació per qüestions meteorològiques. La tempesta que va caure a Andorra la Vella des de mitja tarda va impedir un concert que s’havia de fer a l’aire lliure, al notable jaciment de La Margineda. Llàstima!, novament, que –en aquest cas per requisits de la producció– no es pogués trobar un lloc alternatiu on celebrar el concert, perquè ni que s’hagués perdut l’encant de fer-se sota les estrelles i enmig d’una excavació que data exactament de la mateixa època que la música que s’hauria interpretat (bona pensada!), una església magnífica i totalment propera al jaciment com la de Santa Coloma, amb el seu peculiar campanar rodó, hauria estat una bona alternativa.
Fins a la data d’avui, aquestes han estat les dues úniques anomalies d’un festival que ja fa quatre edicions que escampa bona música pels més diversos racons del Pirineu i que té l’atractiu d’emprar com a auditori el patrimoni arquitectònic que n’amaguen les valls i muntanyes, tot convidant, tant la gent del territori com els urbanites amb ganes de dormir frescos en ple estiu, a gaudir d’aquesta conjunció perfecta de música i arquitectura.
Un d’aquests indrets, notablement senyorial i explotat turísticament com a Relais & Châteaux, és el castell de Castellciutat (ben a tocar de la Seu d’Urgell), on vuit solistes del Latvian Radio Choir van oferir el 24 de juliol un concert que combinava repertori del Renaixement amb repertori contemporani. Si no fos per les cancel·lacions dels concerts dels dies 23 i 25, el viatge pel territori i per la història estava servit, amb tres concerts consecutius que permetien viatjar de Berga a Andorra passant per Castellciutat (el FeMAP té aquest atractiu que altres festivals no tenen) alhora que es viatjava del segle XVIII al segle XII passant pel segle XVI (amb incursions als segles XX i XXI).
Per tal d’encabir-se adequadament dins un festival de música antiga, el concert dels Solistes del Cor de la Ràdio de Letònia presentava música litúrgica d’Orlando di Lasso, William Byrd, Thomas Tomkins i Palestrina, que s’alternava amb obres del segle XX i XXI, que és el repertori propi en què la formació letona està especialitzada. La combinació entre música del Renaixement i música escrita els darrers cinquanta anys no era pas cap disbarat. Al contrari: el programa i l’ordre de les peces estava ben pensat de cap a peus, en una amalgama d’estils que permetia contraposar estètiques i sonoritats sovint no tan llunyanes. Però així com en la interpretació del repertori contemporani la formació letona va ser magistral, en el repertori del segle XVI les seves versions van ser absolutament correctes però poc idiomàtiques. Però no cal ser injustos: si a una orquestra com la Filharmònica de Berlín no li demanem que faci una versió de referència de L’Orfeo de Monteverdi, tampoc no podem pretendre que un cor especialitzat en la interpretació del repertori contemporani ens brindi una versió inoblidable del repertori del Renaixement.
El fet que el Cor de la Ràdio de Letònia sigui la referència indiscutible en la interpretació de la música vocal d’Arvo Pärt, va fer que fos un luxe absolut poder sentir de la seva mà obres com Solfeggio i Da pacem Domine del compositor letó, que obrien i tancaven el concert. També va ser un altre luxe descobrir les sonoritats suggerents i encisadores de l’obra Window, la primera peça dels Three Poems by Czeslaw Milosz del també letó Peteris Vasks, i escoltar l’excel·lent versió que el cor va oferir de l’obra Pau al Cor de Ramon Humet (quina dicció tan aconseguida en català!), i de l’Aeternam de Bernat Vivancos, la poètica del qual el cor coneix bé en haver gravat el magnífic CD Blanc per a Neu Records. L’acústica de la sala, bona però amb escassa reverberació, va fer que, amb bon criteri, el director Sigvards Klava preferís substituir les dues altres composicions contemporànies del programa (Summa d’Arvo Pärt, i Again de David Lang) per l’obra L’amour, le temps… també de Vivancos.
Tot i que la sala deixava poc marge per a l’empastament sonor i les veus es podien distingir individualment (una mala passada notable per a un cor, que els vuit solistes van saber superar amb escreix), l’afinació, la tímbrica i la precisió vocal van ser absolutes en tot moment. Així, tot i l’acústica adversa, el cor va desplegar tot el seu savoir faire en el repertori contemporani, per bé que en el renaixentista es notava –com hem dit– la manca d’hàbit en aquest estil. De resultes, les versions de les obres de Byrd, Palestrina o Lassus van sonar ben afinades, precises i correctes, però faltades de vida, de picardia i de refinament.
Malgrat que el Cor de la Ràdio de Letònia, amb Sigvards Klava al capdavant, no sigui expert en el repertori vocal del Renaixement, ha estat un encert que el FeMAP els hagi programat. Tot i que sigui en el marc d’un festival de música antiga, ha estat una bona elecció aprofitar la presència d’aquest cor al sud de França per fer-lo travessar els Pirineus i permetre que a l’Alt Urgell primer i al Berguedà després es pogués escoltar, acompanyats d’uns intèrprets excel·lents, un repertori que –molt probablement– no s’hi havia interpretat mai i que dialoga a la perfecció amb la música del segle XVI. Qui s’hagi quedat amb ganes d’escoltar-los (o els vulgui tornar a sentir), podrà anar al Palau de la Música el proper mes de març per gaudir d’un concert dedicat íntegrament a Pärt i Vivancos: garantia absoluta d’escoltar aquests dos compositors en les veus que millor els canten.
