Histoires Sacrées
Marc-Antoine Charpentier
Ensemble Correspondances
Sébastien Daucé, director
Harmonia Mundi, 2019
Sota la moderna denominació d’“òperes en miniatura”, les Histoires sacrées de Marc-Antoine Charpentier poden ser enteses com a narracions cristianes carregades de dramatisme, en què el o la protagonista –en aquesta compilació, de fet, són majorment femenins els rols centrals: Cecilia, Maria Magdalena i Judith– s’enfronta amb orgull de convers o conversa a un ambient hostil. Les peces, compostes per Charpentier després de la seva estada a Roma durant la dècada del 1660, mostren la influència de Giacomo Carissimi, reconegut pels seus oratoris llatins. Amb un format més modest, la capacitat de Charpentier per escenificar la problemàtica de la fe en el context de la Contrareforma és, però, inqüestionable.
Sebastien Daucé, al davant de l’Ensemble Correspondances, reuneix un elenc vocal a l’altura de les circumstàncies. L’afinació és excel·lent, i l’expressivitat de les veus resulta tant més impactant en propagar-se amb una delicadesa exquisida sobre el buit o l’eventualment discret acompanyament instrumental. Regna la claredat, tot permetent efectes translúcids de gran subtilesa en la superposició tímbrica. El barroc no és merament sinònim de complexitat o artifici; si de cas, es frega l’artifici màxim, l’aparença d’absència d’artifici en la profusió espontània de missatges que traspuen una espiritualitat humana. Els dos discos d’“històries sagrades” es complementen amb un meravellós bonus audiovisual, que recull la posada en escena d’alguns d’aquests relats, representats a la capella reial del castell de Versalles l’any 2016.
Recomanat especialment per als amants de la música antiga que quedaran fascinats per l’exquisit gust amb què Charpentier recrea l’espiritualitat de la Contrareforma, per les prestacions dels artistes i per la presa de so excel·lent.
Imatge destacada: Ensemble Correspondances. © Molina Visuals
