SCHUBERTÍADA A BARCELONA. Marie Seidler, mezzosoprano. Hilko Dummo, piano. Obres de Schubert, Brahms, Draeseke i d’altres. AUDITORI DEL CONSERVATORI DEL LICEU. 7 DE MARÇ DE 2016.
Per Marc Busquets
A poc a poc una relativa normalitat es va apoderant dia rere dia de l’activitat cultural de la ciutat de Barcelona després de la llarga tempesta que ha suposat aquesta crisi econòmica de la qual lentament ens anem desprenent. D’aquesta manera, l’Associació Franz Schubert ha recuperat tímidament la Schubertíada a Barcelona que, a diferència de la que s’ha continuat fent a Vilabertran cada estiu, feia set anys que no se celebrava. Si en el passat l’espai triat era l’Auditori Winterthur –actual Axa–, ara s’ha traslladat a l’Auditori del Consevatori del Liceu, on el dia 7 es va poder gaudir de l’exquidesa interpretativa de la mezzosoprano Marie Seidler, acompanyada al piano per Hilko Dummo. Si això és motiu de celebració, l’altra cara de la moneda és la poca afluència de públic a aquesta iniciativa que cal aplaudir. Segurament per una falta de promoció de l’organització, d’una banda, i, d’una altra, per la dificultat que suposa introduir el públic barceloní al lied –una de les debilitats d’una ciutat molt avesada a la lírica–, van ser menys de trenta persones –o gairebé fanàtics del lied que es coneixien entre si– les que van ocupar el no pas reduït Auditori del Conservatori del Liceu. Tampoc no hi ajudava que aquest recital es programés la mateixa nit que al Liceu hi havia la tercera funció de Götterdämmerung i al Palau tocava l’Orquestra de Cambra de Munic dirigida per Alexander Liebreich i amb Alexei Volodin al piano. Una mostra més de la poca col·laboració entre institucions, que lluny de sumar, resten i que es repetirà el pròxim dia 16 quan al Palau trobarem a Magdalena Kožená i al Liceu Written on skin dirigida pel mateix George Benjamin. Tot això en una ciutat, Barcelona, on els melòmans de veritat no crec que omplissin més que una platea… o, en el cas d’aquest recital de lied, el saló d’una casa.
De totes maneres, va ser una autèntica delícia poder gaudir en aquesta intimitat, gairebé privada i domèstica, d’una veu com la de Marie Seidler, que ha resultat una veritable revelació. La mezzosoprano és posseïdora d’una veu amb cos, vellutada i amb un terç alt arrodonit en què es torna més esmaltada. A més, exhibí durant tot el recital una línia de cant acurada, en la millor tradició mozartiana, i un domini de la tècnica òptim, capaç d’imprimir diferents caràcters als cicles de cançons que, intel·ligentment, formaven el programa d’aquest recital. Així, començà elegantment amb quatre lieder de Schubert (Der Fischer, Du liebst mich nicht, Die junge Nonne i Der blinde Knabe), per passar després a uns més apassionats Wie Melodien zieht es mir; Unbewegte, laue Luft i el més conegut Dein blaues Auge de Johannes Brahms. En els lieder que seguiren, d’Hugo Wolf (Im Frühling, Esrtes Liebeslied eines Mädchens, In dem Schatten meiner Locken, Nachtzauber i Elfenlied), exhibí una especial gràcia en un fraseig impecable. L’últim cicle del recital estigué format per un grup de balades: en Der König in Thule d’Alphons Diepenbrock estigué intensament teatral, en Der Schatzgräber de Carl Loewe mostrà una interpretació atmosfèrica, així com en Die Bernstein-Hexe de Hans Sommer, per acabar amb el cicle Ritter Olaf de Felix Draeseke, amb forta càrrega dramàtica i bona dicció, que resultà una clausura ideal a la vetllada d’una hora aproximadament. El pianista Hilko Dummo acompanyà solventment la mezzosoprano, amb bona entesa entre els dos. L’escalf i l’aplaudiment sincer de la trentena de persones que ocupaven la sala va fer que la mezzosoprano ens obsequiés amb un bis també de Wolf.
Cal seguir la pista d’aquesta jove de 28 anys que encara s’està formant amb Hedwig Fassbender a la Musikhochschule de Frankfurt, ja que segur que donarà moltes alegries en el camp del lied. Quan Jonas Kaufmann debutà a la Schubertíada el 2003 només hi anaren cinquanta persones i més del setanta-cinc per cent eren invitacions, mentre que actualment el tenor muniquès penja el sold-out al Liceu i al Palau cantant un programa íntegrament liederístic.
El pròxim concert de la Schubertíada a Barcelona tindrà lloc el 22 d’abril, també a l’Auditori del Conservatori del Liceu, on el jove pianista Daniel Kharitonov interpretarà peces de Beethoven, Bach, Txaikovski i Rachmàninov.
