LIFE VICTORIA. Kate Royal, soprano. Benjamin Appl, baríton. Graham Johnson, piano. Obres de Purcell, J. Ch. Bach, Beethoven, Schumann, Schubert, Mendelssohn, Brahms, Dvořák i Saint-Saëns. RECINTE MODERNISTA DE SANT PAU. 23 DE NOVEMBRE DE 2018.
Un dels trets distintius del Festival LIFE Victoria és el d’oferir un ampli ventall estilístic de compositors, estètiques i fins i tot formats, que van molt més enllà del repertori habitual del Romanticisme alemany. L’altre tret distintiu és el record íntegre i devot a l’alma mater del Festival, la soprano Victoria de los Ángeles. La cantant, absent físicament des del seu traspàs fa tretze anys, té una presència omnipresent en diversos aspectes del Festival, com és el fet que abans dels concerts se n’evoqui el record amb l’audició d’alguna ària d’òpera o cançó interpretada per ella o pel fet que el piano oficial del Festival sigui l’Steinway que tenia a casa seva i que ara custodia i cuida Jorquera Pianos.
El concert de clausura d’aquesta sisena temporada condensava en essència tots aquests trets distintius aplegats en una sola proposta que va resultar un moment àlgid en la història del creixent i cada cop més establert festival al panorama concertístic barceloní. El recital liederístic de duets format per la soprano londinenca Kate Royal i el baríton Benjamin Appl, amb l’acompanyament del veterà pianista Graham Johnson, tenia com a objectiu recuperar el programa de duets que Victoria de los Ángeles i Dietrich Fischer-Dieskau van enregistrar en un volum mític l’any 1961 i que el Festival ha reeditat en format LP. Kate Royal, admiradora de la soprano barcelonina, i Benjamin Appl, darrer deixeble del baríton alemany –tal com ells mateixos explicaven a l’entrevista publicada el mes d’agost a la «Revista Musical Catalana» núm. 364 (posar enllaç web)– interpretaven per primer cop junts un extens programa que incloïa des de duets de Purcell a cançons a dos de Camille Saint-Saëns, passant pels clàssics duets de Schumann, Schubert i Brahms.
Tot un repte musical, i més encara en una primera col·laboració conjunta, de la qual el públic aplegat a la Sala Domènech i Montaner del Recinte Modernista de Sant Pau va gaudir a pleret gràcies a la comunió musical creada entre els dos intèrprets. La professionalitat i l’elegància musical de tots dos cantants, que semblaven –si es jutja pel resultat musical– entendre el cant en la mateixa direcció, van crear un ambient ideal per al gaudi musical en un repertori, a més, al qual estem poc avesats en l’àmbit del lied.
La primera part del recital va conjugar dos bells duets de Henry Purcell i Johann Christian Bach, respectivament, que van permetre ajustar l’oïda a les dues línies de cant paral·leles, en què principalment el baríton ocupava la línia greu i la soprano l’aguda, si bé en la majoria de cançons el diàleg permetia que els cantants s’anessin donant la rèplica en un perpetu i amorós joc de rols musical. La senzillesa de Lost is my quiet de Purcell, de caràcter encara madrigalesc, va donar pas a la cançó rococó Ah rammenta, o bella Irene de Johann Christian Bach, una cançó galant que va servir d’avantsala als tres duets de Beethoven en anglès sobre poemes de William Smyth i David Gwillim basats en melodies irlandeses i gal·leses, de gran intimisme i senzillesa pastoral però ja amb un diàleg musical d’entramat melòdic més complex.
L’apartat de cançons de Robert Schumann i Franz Schubert va oferir un diàleg en forma d’intercanvi de missatges. És a dir, Appl i Royal van intervenir de forma intercalada protagonitzant cadascun una cançó diferent, situats l’un i l’altre a un extrem de l’escenari i propiciant una distància emocional diferenciada que incidia en el missatge expressat per les pròpies cançons. Aquí es van poder apreciar les qualitats individuals de tots dos intèrprets, menys encotillats per l’actitud de diàleg íntim que demanen els duets. Benjamin Appl va lluir enormes aptituds expressives que compensaven les no sempre perfectes aptituds en el registre agut de la seva tessitura. La seva qualitat com a liederista resulta inqüestionable, ben avalat pel mestratge –palès en el seu estil de cant– del gran mestre Dietrich Fischer-Dieskau. La soprano londinenca Kate Royal va oferir delicadesa i mitjans vocals de gran qualitat en les seves intervencions. Posseeix el do de l’encís a través de la veu i l’expressió i un gran encant personal, qualitats que també posseïa Victoria de los Ángeles. El retorn a la col·laboració conjunta, amb el lied de Schubert Mignon und der Harfner portà al descans amb la convicció d’estar vivint un esdeveniment musical de grandíssima qualitat.
Ho confirmà tota la segona part, començant per les delicioses melodies de Felix Mendelssohn i Robert Schumann, seguint amb les dues cançons de Johannes Brahms que tots dos cantants van interpretar amb evident complicitat i picaresca, i refermant-ho les dues melodies moravianes d’Antonín Dvořák. A la part final, les cançons de Camille Saint-Saëns Viens! i Pastorale! posaren corona d’or a una vetllada tocada per les muses. Premiats amb una ovació merescudíssima, els cantants van oferir l’encantador lied de Franz Schubert Licht und Liebe, tot conjurant el súmmum del gaudi musical per aquella nit.
El Festival LIFE Victoria 2018 es clogué amb una recepció oberta a tot el públic amb assistència dels intèrprets i amb l’anunci en primícia del primer artista de la propera edició. El primer anunciat és el baríton Michael Nagy, el qual, junt amb el pianista Gerold Huber actuaran a Barcelona el 21 de novembre de 2019. Poc conegut a casa nostra, Nagy actua habitualment a teatres d’òpera, com l’Òpera Estatal de Baviera (Munic) o l’Òpera de Zuric, i el seu repertori operístic va de Mozart a Wagner, com en la seva propera actuació al Parsifal de l’Òpera de Munic, el 2019, o com a Amfortas, al costat dels cantants Nina Stemme o René Pape.
Imatge destacada: Benjamin Appl, Kate Royal i Graham Johnson. © Elisenda Canals
