PALAU BACH. Thomas Dunford, llaüt. Obres de J. S. Bach. PETIT PALAU. 6 DE JUNY DE 2019.
No és fàcil aconseguir el que va aconseguir el jove llaütista francès Thomas Dunford en el seu recital al Petit Palau. Ens referim a congriar en condicions poc favorables –públic escàs, marc ampli, instrument solista atípic…– un clima de calidesa de comunió densa, intensa i devota. I això, encara que el programa es centrés en dues de les tan celebrades Suites per a violoncel de Johann Sebastian Bach, té realment un mèrit extraordinari.
El llaüt no és –obvi– un instrument amb capacitat de subministrar espectacle, entenent l’expressió en el seu sentit més convencional i prosaic; tot el contrari, i no cal convèncer; ni tampoc acostuma a presentar-se, en la mateixa línia conceptual, en funcions de protagonisme individualitzat; la seva imatge va sobretot associada a un paper complementari.
El temperament d’artista autèntic, potser més que el de virtuós –concepte emparentat amb el domini tècnic–, va imposar-se en un crescendo comunicatiu que va seduir l’audiència. I aquesta condició d’artista li va permetre agermanar idealment, per una part l’exquisitat, l’àmbit del subtil i refinat, i alhora el de la brillantor; una brillantor obligadament austera pròpia tant de les aptituds de l’instrument com del programa.
L’eixutesa sonora del llaüt i les peculiaritats de les estructures harmòniques de les partitures, espesses en matisos delicats i en riscos expressius també, no van ser obstacle, tot el contrari, al·licients, per edificar un esdeveniment musical que dintre del seu petit format va aconseguir una plenitud molt gratificant i sadolladora en l’àmbit d’allò íntim i espiritual.
Imatge destacada: concert de Thomas Dunford al Petit Palau l’any 2017. © Antoni Bofill
