FESTIVAL CASTELL DE PERALADA. Orquestra Nacional del Capitole de Toulouse. Dir.: Tugan Sokhiev. Obres de Debussy, Txaikovski i Mussorgski. AUDITORI JARDINS DEL CASTELL. 8 DE JULIOL DE 2017.
Per Mercedes Conde Pons
Després de la magnífica inauguració del Festival a càrrec del Maurice Béjart Ballet, Peralada havia d’acollir-ne una segona, aquest cop en l’apartat líric, amb el retorn a l’Auditori dels Jardins del Castell de la soprano Irene Théorin. La cantant sueca, que havia enlluernat el públic l’any anterior amb el paper protagonista de la Turandot de Puccini, havia d’oferir-hi enguany les Quatre darreres cançons de Richard Strauss. Una inesperada afecció vírica va obligar a cancel·lar la seva actuació tan sols dos dies abans del concert, i així, el concert de dissabte passat finalment va passar a tenir un protagonisme eminentment simfònic gràcies a l’esplèndida actuació de l’Orquestra Nacional del Capitole de Tolosa de Llenguadoc i el seu titular, Tugan Sokhiev.
Sens dubte, l’absència d’Irene Théorin al cartell devia desil·lusionar inicialment molts dels assistents al concert –alguns potser fins i tot van optar per la deserció–, però els que van confiar en el criteri del Festival es van trobar amb una vetllada de música en majúscules, amb un repertori que no pel fet de ser popular, era menys sorprenent. La clau de l’èxit: la qualitat superlativa de l’Orquestra Nacional del Capitole de Tolosa de Llenguadoc, una de les millors orquestres de França que, tal com es va desprendre del concert de dissabte passat, té en la prolongada relació amb el seu titular, el rus Tugan Sokhiev, amb qui porta més d’una dècada de feina conjunta, la clau d’una sonoritat única, un segell personal inconfusible i una compenetració excelsa.
El programa incloïa per començar dues grans obres del repertori simfònic, en què l’element franco-rus es feia present de forma evident. D’entrada el Preludi a la migdiada d’un faune de Claude Debussy, per a molts l’obra que obre les portes a la modernitat simfònica, pel tractament en textures i colors tan innovador que proposa Debussy. I com a plat fort, els Quadres d’una exposició de Mussorgski, en l’orquestració de Maurice Ravel. Un tàndem franco-rus que esdevé exemple paradigmàtic d’un fet poc habitual: com una obra pot ser millorada per un compositor diferent del creador, que en fa una transcripció –o en aquest cas, orquestració– partint de l’original tot enriquint-la. Amb la caiguda del cartell de les Quatre últimes cançons d’Strauss, Sokhiev va optar per oferir una suite del ballet El trencanous de Txaikovski, seleccionada personalment.
Sobre el paper i sobre l’escenari el binomi franco-rus en plenitud. A la primera part, amb el contrast entre la primera obra “impressionista” (el Prélude à l’après-midi d’un faune) de Debussy i un paradigma del romanticisme rus amb El trencanous de Txaikovski. A la segona part, amb el ja esmentat matrimoni musical de fruits abundants entre Mussorgski i Ravel, en una obra originalment per a piano com són els Quadres d’una exposició, que Ravel va fer immortal amb la seva exuberant orquestració per a gran orquestra del segle XX. I en un context global, un altre matrimoni exitós, el de l’Orquestra Nacional del Capitole de Tolosa de Llenguadoc i Tugan Sokhiev que, com una parella de ball amb anys d’experiència, van fer ballar amb ells el públic present al concert.
I des del públic, aquest va gaudir a pleret des de bon inici amb un programa que, a més, tenia com a nexe d’unió la traducció sonora d’unes escenes amb preponderància plàstica i elements del món de la fantasia. Ja a l’obra de Debussy s’observava un intens treball de plans sonors, tot creant un ambient d’encís molt adequat a l’entorn que atorguen els jardins del Festival, ideals per a una migdiada –o ensomni nocturn– amb presència d’elements fantàstics com el faune. La música d’El trencanous va permetre a l’oient viatjar pel palau encantat del Reialme de les Delícies i conèixer els ritmes de dansa típics espanyol, àrab, xinès, rus i, fins i tot, el de les flors, amb una opulència tímbrica majestuosa i una rauxa contagiosa. Però encara més energia van transmetre Sokhiev i la seva orquestra a la segona part, amb els Quadres d’una exposició, amb què, talment com si visitéssim un museu amb una col·lecció d’art impactant, van anar fent créixer la tensió en els passatges de transició (promenade) fins a la culminació extasiant gràcies a la paleta de colors que Ravel escull per al final de l’obra de Mussorgski.
Davant l’entusiasme eloqüent del públic, l’Orquestra Nacional del Capitole de Tolosa de Llenguadoc, sota la direcció d’un Sokhiev complagut i amatent, va oferir dos bisos de nivell decibèlic similar a la tònica general del concert: l’obertura de la Carmen de Bizet, i la “Farandole” de la suite de L’Arléssienne, també de Bizet. En resum, una nit de gran i bona música simfònica.
