Laia Falcón, soprano; Holger Falk, baríton; Leigh Melrose, baríton; Alberto Rosado, piano. Plural Ensemble; Fabián Panisello, director. Columna Música, 2017
Columna Musica reuneix una part de la interessant obra vocal del compositor hispanoargentí Fabian Panisello: Canciones de Silvia (2006), Gothic songs (2012) i L’officina della resurrezione (2014). En totes Panisello estableix una forta relació entre la veu i els instruments que l’acompanyen mitjançant la integració de recursos propis dels uns en els altres i utilitza el text com a element estructurador del discurs musical. A Canciones de Silvia (2006) els diferents plans que presenta el piano queden lligats a la veu a través de jocs d’imitació intervàlica i d’articulació. La paraula hi esdevé el principi bàsic de la construcció musical, juntament amb la pulsació i les seves estructures derivades. A Gothic songs (2012), amb textos d’Edgard Allan Poe, la problemàtica relació que estableixen baríton i piano expressa l’enredada estructura mental de malson dels poemes de Poe a través d’una manera grotesca d’anar junts però separats, de compartir mons i alhora estar al més allunyats possible, mitjançant un ric joc d’encaix rítmic. La veu de Leigh Melrose presenta el text amb una mescla de recitat i cantat, amb els quals combina personatges interiors i exteriors i difumina les barreres entre els dos mons. El piano explica l’espai que envolta el personatge organitzant el seu discurs tallat amb gestos ben definits i una estètica expressionista molt depurada. L’officina della resurrezione (2014) és un monodrama per a baríton, quartet de corda i electrònica basat en els deu primers versicles del capítol 37 del Llibre d’Ezequiel. La veu solista novament hi utilitza diverses tècniques declamatòries, des del cant al recitat, el murmurat i l’Sprechgesang per representar dos personatges, el profeta i el poeta, als quals es confronta el recitat dels músics del quartet i una veu en off processada electrònicament. Novament la veu presenta el primer pla, tant sonor com narratiu, i el quartet es construeix com un acompanyament dramàtic a través de gestos concrets. Tres obres que ens permeten fer-nos una idea de com Panisello entén la música vocal i que mostren la seva evolució cap a una integració cada cop més gran entre text, veu i instruments.
