PALAU ÒPERA. Il ritorno d’Ulisse in patria de Monteverdi. Europa Galante. Cor de Cambra del Palau. Fabio Biondi, direcció i violí solista. Mark Padmore, Sara Mingardo, Jorge Navarro Colorado, Julieth Lozano, Mark Milhofer, Omar Mancini, Francesca Billiotti, Giuseppina Bridelli, Jérôme Varnier, Denzil Delaere, Nile Senatore, Vince Yi, William Meinert, Tarik Bousselma. PALAU DE LA MÚSICA. 11 DE MARÇ DE 2023.
La formació barroca Europa Galante, amb Fabio Biondi al capdavant, va tornar al Palau de la Música amb Il ritorno d’Ulisse in patria de Claudio Monteverdi. Feia tot just una setmana que la formació havia estrenat al Grand Théâtre de Ginebra la versió escenificada –amb força polèmica– de l’òpera, així que tant orquestra com cantants ja venien rodats.
Al Palau, Biondi va fer gala del seu estudi de l’obra i del seu estil a mig camí entre el madrigal i la tensió dramàtica operística, tot afavorint la sobrietat per sobre de l’exuberància, amb fragments musicals elegants, refinats i virtuosos. Van destacar moments de gran bellesa musical, amb el director com a violí solista, així com el continu d’orgue, arpa, tiorba, llaüt i clavicèmbal.
Però qui va centrar l’atenció van ser uns intèrprets solistes excel·lents, acompanyats per petites intervencions del Cor de Cambra del Palau de la Música.
Mark Padmore, que va assumir també el rol de la Fragilitat humana al Pròleg, va ser un Ulisse magnífic. El tenor anglès en va oferir una interpretació dramàtica i va dotar de gran credibilitat el personatge. Si bé la seva veu ja no és tan fresca com abans, una intel·ligència musical fantàstica l’ha portat a moure’s d’un registre a un altre amb una facilitat sorprenent. El seu duet amorós final amb Penelope, interpretada per la contralt Sara Mingardo, va ser meravellós.
La Penelope de Sara Mingardo va condensar una intensitat i dolçor admirables en l’encarnació de l’esposa sotmesa a una tensa espera, profundament commovedora a “Torna, torna, Ulisse”, i una fragilitat que va captivar el públic, amb un timbre fosc i vellutat, extraordinària projecció i un legato admirable a l’escena final.
Jorge Navarro Colorado com a Telemaco va sonar radiant i madur, de veu prolífica i segura, bona articulació i lleuger, especialment en un duet amb Minerva que va fer gaudir el públic.
També va destacar la presència del tenor anglès Mark Milhofer com a Eumete, amb un timbre meravellós, de veu commovedora i dicció impecable, de fraseig alegre, carregat d’harmònics que fan del seu cant una música commovedora i de gran bellesa. El duo amb l’Iro de Tarik Bousselma va ser divertidíssim, amb un tenor que es va posar en el paper del pastor amb grans tocs còmics que van ser capaços de distendre l’ambient.
La mezzosoprano Giuseppina Bridelli va saber combinar autoritat i amabilitat a la seva Minerva, amb un color de veu molt bonic, fraseig de lirisme seductor, gran projecció i coloratura brillant; mentre que Francesca Billiotti com a Ericlea va demostrar una autoritat vocal de gran qualitat. La soprano Julieth Lozano com a Melanto va ser correcta, de veu plena i bonica, però una mica imprecisa en l’exactitud de les notes, mentre que el tenor Omar Mancini va fer un Eurimaco de veu jove i flexible, amb ràpids canvis rítmics.
Els tres pretendents de Penelope, a qui Monteverdi atribueix tres tessitures diferents, es van harmonitzar perfectament i van fer dels seus trios una delícia, amb el contratenor Vince Yi en el rol de Pisandro de veu flexible i atractiva, un Nile Senatore com a Anfinomo carnal i un Antinoo de William Meinert de baixos impressionants.
El baix Jérôme Varnier va ser un sòlid Nettuno (Neptú), de veu profunda i elegant, mentre que el Giove (Júpiter) del tenor Denzil Delaere va respondre-li des de les altures dels seus aguts brillants.
Al final, el públic va aplaudir amb bravos i crits d’entusiasme, especialment dirigits als papers principals.
Imatge destacada: (c) Toni Bofill.
