LE COMTE ORY de G. Rossini. Llibret d’Eugene Scribe i Charles-Gaspard Delestre. Georg Vlad. Monky Park. Marina Viotti. Roberto Maietta. Serena Sáenz. Mae Hayasi. Cecilia Mazzufero. Josep Ramon Cleves. Viviana Salisi, piano. Dir. escènic: Raúl Giménez. Amics de l’Òpera de Sarrià. TEATRE DE SARRIÀ. 12 DE MARÇ DE 2017.
Per Marc Busquets Figuerola
Els Amics de l’Òpera de Sarrià segueixen immersos en la difícil croada que és representar òpera a Barcelona fora dels circuits habituals. En aquesta batalla particular ja han presentat títols de cambra interessants i poc escoltats amb resultats satisfactoris, tot convertint-se en un planter de cantants que han estat escoltats pel Liceu, amb els debuts de Sara Blanch a Thaïs recentment o de Mercedes Gancedo la pròxima temporada amb L’elisir, per anomenar-ne alguns. No obstant això, en el cas que ens ocupa, amb Le Comte Ory de Rossini, sembla que els Amics han pecat d’un excés d’ambició.
L’òpera de Rossini en qüestió és una de les més exquisides que el compositor estrenà a París el 1828 i que ha tingut una certa renaissance darrerament amb noves produccions a La Scala i al Met, en aquesta últim amb un trio estel·lar format per Diana Damrau, Joyce DiDonato i Juan Diego Flórez. Així, l’òpera no és precisament de cambra, presenta una orquestració sofisticada i unes pàgines vocals exigents per al trio protagonista. És una òpera d’una certa durada i que necessita uns recursos importants, que malauradament ara els Amics no tenen: només es comptà amb l’acompanyament musical del piano –excel·lent el mèrit de Viviana Salisi– i un repartiment vocal que només complí en part. A això cal sumar uns problemes tècnics que endarreriren la funció mitja hora, amb una direcció escènica de Raúl Giménez que és també el director artístic dels Amics. Amb tot, també és cert que cal agrair la bona voluntat de l’Associació de programar un títol fora del repertori habitual –a Barcelona no es representava des del 1871!– en una temporada operística, la barcelonina, cada cop més conservadora i convencional.
De l’equip vocal cal destacar el feliç descobriment de la soprano Serena Sáenz en el difícil paper de la comtessa. Amb una veu dúctil i fresca superà totes les dificultats de la partitura, i atacà la coloratura amb bravura i projectant els aguts netament, tot això acompanyat de bon gust interpretatiu que de ben segur anirà polint amb el temps. De prop la seguí Karina Repova, que estigué molt adequada com a Isolier, amb una veu de mezzo interessant en una interpretació que anà de menys a més, amb un bon trio final. En canvi, Georg Vlad començà a mig gas com a comte Ory i acabà amb més seguretat al final, però exhibint una veu amb tendència a l’emblanquiment. Tot i així, prova superada en un paper exigent, tant a nivell vocal com interpretatiu, i estant a l’altura en la divertida confusió del segon acte, en què apareixen ell i els seus soldats vestits de monges, i més tenint en compte els limitadíssims recursos escènics que l’Associació dedicà a aquesta òpera. Molt correcta la Ragonde de Mae Hayasi i el divertit Raimbaud de Roberto Maietta, però excessiu el rol de tutor de Monky Park. Completaren el repartiment l’Alice de Cecilia Mazzufero i el corifeu de Josep Ramon Claves. Important la tasca de la pianista Viviana Salisi (brava!), que acompanyà des d’un piano situat en un dels laterals de l’escenari però que no resultà el millor lloc per a l’acústica –per què no al fossat?– i que no féu oblidar, malgrat el bon ofici de la pianista, la manca d’orquestra.
PS. Caldria unificar criteris quant a l’idioma del títol, ja que si al web apareixia com a Le Comte Ory, al programa apareixia com Il conte Ory; amb la representació finalment en francès, creà una certa confusió a l’espectador.
