ORGUE AL PALAU. Iveta Apkalna, orgue. Obres de Philip Glass i Johann S. Bach. PALAU DE LA MÚSICA. 11 DE MAIG DE 2018.
En més d’una ocasió el retrobament entre la música de Johann S. Bach i Philip Glass ha ocupat monogràficament el programa de concert de la gran organista letona Iveta Apkalna. La música per a teclat d’ambdós autors, tan distant en el temps i per descomptat d’estil, té, però, un paral·lelisme que sembla reconciliar aquesta diversitat en un sol espai fins que pugui semblar indivisible. Degut a una indisposició de l’organista, el concert que presentava al Palau va excloure alguna de les obres programades inicialment, i finalment pàgines com la Tocata, adagio i fuga en Do major o la Passacaglia BWV 582 de J. S. Bach van confegir un programa amb la Dansa núm. 4 i Conclusion de Philip Glass.
Apkalna ja va portar als estudis de gravació l’obra d’aquests dos autors en un sol treball i aquesta simbiosi d’ambdues músiques provoca un contrast evident, per bé que alhora resulta del tot complementari. La iteració temàtica, pròpia del minimalisme, modificada curosament amb l’afegit d’un nombre de notes que repercuteixen en figures rítmiques diferents que es mouen sobre un tempo constant i inamovible (a la manera de la Dansa núm. 4 de Glass), a grans trets no dista d’una forma musical com la passacaglia, un tema basat en un baix obstinat sobre el qual s’efectuen variacions i que atorga a la música aquest sentit de discurs continuat. L’articulació sense pauses, constant, mètricament exacte; el sentit d’una música conceptual que mai ha d’escapar del rigor d’un tempo que no admet concessions, resulta comú a unes músiques que tenen la propietat de crear en l’oient un efecte que a moments pot resultar fins i tot hipnòtic.
Iveta Apkalna va tocar meravellosament la música de Bach, amb claredat, amb fortalesa, fent destacar les veus i jugant amb la multitud de registres que ofereix el gran orgue de la Sala de Concerts del Palau, i apropant-nos tota la majestuositat barroca, la solemnitat i el virtuosisme que envolta una música paradigmàtica del repertori organístic. La manera de tocar Bach amb tempi decidits, amb sonoritats brillants, desplegant una energia que mai deixa de costat una expressivitat deliciosa, ja l’ha feta mereixedora de nombrosos guardons a nivell internacional. D’Iveta Apkalna ens va fascinar la claredat d’articulació. Es tracti dels passatges fugats de Bach (en què la nitidesa de les entrades dels subjectes es podien percebre amb una diafanitat total) o dels moviments contraris, repeticions de passatges amb petites modificacions sota el mateix esquema rítmic que obsessivament van apareixent en l’obra de Glass, la precisió de pulsació va resultar sempre exemplar.
La gran organista letona, malgrat sentir-se indisposada, mai va deixar de mostrar un somriure tot i la complexitat de les obres que passaven per les seves mans, i el públic va saber correspondre amb gratitud l’esforç que suposa afrontar amb tanta qualitat interpretativa l’obra de dos autors tan exigents com Bach i Philip Glass, compositor que enguany ocupa un lloc destacat a la programació del Palau.
Imatge destacada: © Eva Guillamet
