CICLE COR DE CAMBRA. Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana. Dir.: Simon Carrington. “À la française” . PETIT PALAU. 3 DE MARÇ DE 2019.
Després de la grata experiència professional i artística de fa dos anys que va suposar el treball conjunt entre el Cor de Cambra del Palau i el director anglès Simon Carrington, el diumenge passat se’n va tornar a produir una feliç trobada al Cicle Cor de Cambra. Amb un programa titulat “À la française”,cor i director ens van mostrar un recull selecte de diferents apartats històrics de la música coral francesa, amb pàgines pertanyents al Renaixement, Barroc, Romanticisme i Segle XX, fins a arribar a la complexíssima Les effets du jour escrita el 2017, una obra en què Thierry Pécon, amb un llenguatge original i movent-se més enllà de l’àmbit de la tonalitat, ens adverteix de les conseqüències del canvi climàtic.
Amb l’acompanyament pianístic de Jordi Armengol i organístic de Joan Seguí, aquesta matinal de diumenge ens va permetre, durant poc menys d’una hora de música, fruir d’un recull curosament seleccionat, en què delicioses obres polifòniques donaven peu a pàgines de caire més operístic, com les de Massenet –amb el seu brillant Chantez, repetit ja fora de programa– i amb moments deliciosos, com els esplèndids Salve Regina de Poulenc i Charpentier. Des de l’O vos omnes del compositor renaixentista Jacquet de Mantua –obra amb què s’iniciava el programa–, el Cor es lliurà a l’experiència del director cofundador de The King’s Singers –amb la qual formació va oferir fins a tres mil actuacions– i les vint-i-sis veus anaven avançant amb un perfecte equilibri en dinàmiques idònies per fer destacar tot l’entreteixit polifònic. Música bellíssima com Ego sum panis de Pierre de Manchicourt o com Tant que vivrai i Je n’ay point plus –amb els seus subtils pianissimi– de Claudin de Sermisy creaven una atmosfera plena de delicadesa abans d’endinsar-se a dues suggeridores obres de l’autor barroc Guillaume Bouzignac. Les textures vocals anaven adequant-se a les exigències estètiques i estilístiques i la direcció de Carrington modelava amb precisió l’equilibri entre les veus, bo i cercant sempre la màxima intensitat musical. Les veus agudes van apropar-nos a la delicada La mort d’Ophélie i les greus al suggeridor Le chant des Bretons, ambdues de Berlioz.
Entre el recull no podia mancar el treball de la compositora Lili Boulanger, que malgrat morir als vint-i-quatre anys, havia aconseguit, com Berlioz, el prestigiós Premi de Roma. El seu deliciós Hymne au soleil sobre paraules de Casimir Delavigne va esdevenir un dels moments més inspirats del programa. El concert, perfectament acompanyat pel piano de Jordi Armengol i l’orgue de Joan Seguí, va mostrar-nos les millors virtuts vocals del Cor de Cambra del Palau, que directors amb l’experiència de Simon Carrington saben fer emergir amb la lluminositat i varietat de colors adients a la categoria d’aquest gran conjunt coral.
Imatge destacada: Simon Carrington (foto d’arxiu)
