Cap de Fibló
Feliu Gasull, guitarra.
Assumpta Mateu, soprano
Obres de Feliu Gasull
Ficta, 2016
Feliu Gasull ha bastit, en el seu nou treball com a compositor i intèrpret, un disc en el qual ens presenta una sonoritat molt pròpia, basada en una harmonia tonal ampliada que beu de les diverses fonts que generen el corriol que va des dels modismes flamencs als romàntics espanyols fins a arribar a Mompou, Montsalvatge i més enllà. Tot i la diversitat d’aproximacions musicals que ha enregistrat –quatre Estudis de concert, quatre Preludis meditatius, tretze Bonsais per a dues guitarres, el Capvespre per a guitarra i les quatre cançons acompanyat d’Assumpta Mateu–, el seu llenguatge té forts elements comuns: una idea melòdica sempre present, l’organització del material en arcs dramàtics de sentit narratiu, el gust pel trèmolo com a motor rítmic i base textural i les cadències d’aire flamenc. D’aquesta manera funcionen els seus Estudis de concert, exigents tècnicament, farcits de cants i contracants en interacció constant i amb un sòlid sentit de la forma. Els Preludis meditatius són, per necessitat, més reposats, tot i que sorgeixen del mateix filó. En aquestes peces podem apreciar amb més detall com Gasull acoloreix el seu discurs a través d’un molt bon control dinàmic. Els Bonsais, peces mínimes, moltes de menys d’un minut de durada, ens porten a un altre món narratiu, el del haiku, i es construeixen com a gestos únics, sense desenvolupament, instal·lats, però, en les mateixes coordenades del so Gasull. La presència de dues guitarres no canvia el discurs ni la textura, encara que dona a cadascun dels elements més espai per desenvolupar-se. I a les quatre cançons, Gasull desenvolupa els recursos sonors que ens havia mostrat dins d’un entorn amb molta més potència figurativa. La guitarra segueix combinant amb equilibri, la base i el contingut melòdic, i mantenint sempre molt de pes als elements temàtics, amb els quals dona peu a Mateu. La part vocal, conduïda amb molt bon fraseig, suau o tens, segons el que convé, expressa un text ple de melismes amb convenciment. La part musical se sotmet al text, com en la tensió generada a Nani nani, que expressa la seva contradicció, la soledat de la mare amb el seu fill. A Estel la textura és molt diferent, un contrapunt entre les dues veus, i el resultat sonor ens apropa a latituds expressionistes. Etern ens retorna al trèmolo i la melodia, amb un fraseig llarg i ben conduït per la veu, molt intensa en expressió. I Tres quarts representa la llum i la senzillesa complexa de la música de Feliu Gasull. Miquel Gené
