LIFE VICTORIA. Carolyn Sampson, soprano. Joseph Middleton, piano. Elena Mateo, soprano. Estitxu Sistiaga, piano. Obres de Wagner, Respighi, Purcell, Schumann, Fauré i altres. CAPELLA DE SANTA ÀGATA. 9 DE NOVEMBRE DE 2017.
Per Mercedes Conde Pons
Els canvis d’última hora als cartells concertístics no estan fora de la norma habitual i en el cas dels cantants són encara més freqüents (la fragilitat de l’instrument, integrat al cos, hi acompanya). En el cas del concert que ens ocupa, inicialment hi havia anunciada la soprano anglesa Kate Royal, que havia d’oferir un recital d’homenatge a Victoria de los Ángeles reproduint, en part, el programa amb què la soprano havia debutat al Carnegie Hall de Nova York. Una aturada temporal en la seva carrera per tal de superar certs problemes vocals sorgits els darrers temps va deixar el Festival LIFE Victoria parcialment orfe d’un dels seus caps de cartell.
Tanmateix, en lloc de cancel·lar el concert, el Festival va oferir una opció alternativa, a la cantant inicialment programada, en la veu de la també soprano i també britànica Carolyn Sampson, una col·laboradora habitual dels millors directors del repertori de música antiga i del pianista anglès Joseph Middleton, amb qui va enregistrar fa pocs anys el cedé Fleurs, el programa del qual va presentar a Barcelona. Inicial prova de salut del Festival va ser comprovar que el canvi de cantant no va afectar la venda d’entrades; més encara, la Capella de Santa Àgata de la plaça del Rei mostrava un aspecte florent de públic i també, si se’m permet el joc de paraules, florit.
Un esplèndid ram de flors brillava amb llum pròpia damunt l’escenari on, sota una curosa il·luminació, va tenir lloc una vetllada musical al voltant de les flors, de gran interès per la varietat de compositors, estilística i musical. Un programa confegit a partir d’una selecció escollida de les millors cançons sobre temàtica floral des de Purcell fins a Poulenc, passant per Britten, Quilter, Strauss, Schumann, Debussy, Boulanger o Schubert. Tot plegat distribuït en diferents blocs per distingir enfocaments dins un camí –de roses– a través de sentències molt inspirades com “Què hi ha en un nom? Allò que anomenem rosa exhalaria el mateix grat perfum amb qualsevol altre nom”. Des de la flaire de les flors, passant per les dones flor d’Strauss –que esplèndida va estar Sampson en la interpretació del cicle Mädchenblumen, op. 22 d’Strauss– , el que diuen les flors i amb un buquet francès, soprano i pianista van descriure un viatge a través del temps i dels jardins ple de flaires d’estètiques i estils contrastants però amb una homogeneïtat i fluïdesa discursiva incontestable. La veu lleugera i àgil de la soprano va servir a la perfecció la frescor i agilitat que requerien cançons com les de Purcell o Britten, però també la intensitat expressiva de Schumann i Schubert. Amb tots dos artistes vam descobrir cançons encara desconegudes, com Damask roses de Roger Quilter o la suggeridora Les lilas qui avaient fleuri de Lili Boulanger. Menció especial mereix l’extraordinari músic que és el pianista Joseph Middleton, un autèntic mestre de l’acompanyament liederístic que va tenir, a més, l’honor de tocar per primer cop en públic el piano Stenway que va pertànyer a Victoria de los Ángeles, restaurat per al seu ús de concert.
Acabat el programa anunciat, la violinista Laia Pujolassos, concertino de l’Orquestra Simfònica Victoria de los Ángeles (OSVA), pujava a l’escenari per acompanyar pianista i soprano en una delicada i commovedora interpretació de Morgen de Richard Strauss. El component lacrimogen es va desbordar amb la respectuosa i sorprenentment magnífica interpretació per part de la soprano britànica de “Damunt de tu només les flors” de Combat del somni de Frederic Mompou, que la soprano havia estudiat per a l’ocasió. Un homenatge a la gran soprano catalana ambaixadora del lied català arreu del món.
Com és habitual en els concerts del LIFE Victoria, aquest va començar amb la presentació de dos artistes del programa LIFE New Artists; en aquest cas amb l’actuació exuberant de la soprano Elena Mateo, una soprano d’importants mitjans vocals que va destacar en la interpretació de dos dels Wesendonck Lieder (“Träume” i “Im Treibhaus”) de Richard Wagner i les poc conegudes Deità Silvane d’Ottorino Respighi, amb una destacada actuació al piano d’Estitxu Sistiaga.
En aquest concert cal subratllar la presència destacada d’altres músics de renom entre el públic: la soprano sueca Iréne Theorin –que debuta al Festival LIFE Victoria el proper dijous 30 de novembre, en la clausura de la cinquena edició del Festival, i la mezzosoprano britànica Sarah Connolly, ambdues protagonistes destacades del Tristan und Isolde de Wagner que s’estrena al Gran Teatre del Liceu el proper 28 de novembre. També hi assistia el pianista cec Ignasi Cambra, assidu com altres cares conegudes del món de la música –melòmans, periodistes i promotors– als concerts més interessants de la temporada. La presència d’aquest perfil de públic posa de manifest el pols de la ciutat i l’interès de la proposta, i si es jutja per l’efervescència del concert, podem afirmar sense risc d’equivocar-nos que alguna cosa està canviant en l’àmbit del lied gràcies als organitzadors d’aquesta feliç i exquisida iniciativa musical.
