POP-ROCK SIMFÒNIC. Alba Pérez, Alex Dee i Marc Antolí, cantants. Enric López, actor. Cor de Teatre. Orquestra Simfònica del Vallès. Rubén Gimeno, director. PALAU DE LA MÚSICA. 4 DE NOVEMBRE DE 2023.
Ja fa uns quants anys que les orquestres clàssiques intenten conquerir nous públics ampliant el ventall de les seves interpretacions amb repertoris vinculats a les bandes sonores cinematogràfiques o als gran èxits del pop-rock i buscant un apropament entre l’academicisme i la música popular. L’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV), que no para de presentar propostes d’aquesta mena, va oferir dissabte al Palau de la Música un espectacle d’aquestes característiques amb un èxit rotund de públic, que va omplir el recinte i va aplaudir-ho tot i més.
Sota la direcció de Rubén Gimeno, l’OSV va oferir una actuació dirigida a remoure la memòria dels assistents, en una operació calculada de nostàlgia on van ressuscitar un seguit de composicions que han quedat gravades en la memòria col·lectiva. Així, la selecció de temes va incloure composicions arxiconegudes de Deep Purple, Elvis Presley, The Beatles, Pink Floyd, Gloria Gaynor, Donna Summer, Abba, Bruce Springsteen i Queen, que va ser el grup més versionat, amb tres peces. A més, també hi va haver temps per a dos medleys, un de dedicat a la pel·lícula Grease i un altre amb una tria de música discotequera. Amb aquest poti-poti sense gaire sentit estilístic, però molt encertat de cara a la galeria, la formació orquestral va fer palesa una tècnica més propera a l’exhibicionisme que al virtuosisme, tot convertint la sessió en una antologia de foc d’encenalls.
L’OSV, però, no hi va estar sola, ja que a l’escenari del Palau de la Música es van aplegar ben bé un centenar de persones, començant pel Cor de Teatre, dirigit per David Costa, que va complir amb la seva funció sense acabar de complicar-se la vida, i continuant amb un quartet de tipus rocker que va quedar dissimulat entre les files de l’orquestra. També hi van intervenir tres vocalistes que van prendre el protagonisme en alguns moments, amb una actitud que afegia a l’espectacle un aire d’orquestrina d’envelat de festa major. Potser la més destacable dels tres cantants va ser Alba Pérez.
Ara bé, si hi va haver algun element que va fer malbé la posada en escena de Pop-rock simfònic va ser la presència d’un personatge que encarnava un locutor de ràdio FM dels anys setanta, que intervenia entre cançó i cançó intentant donar una imatge desacomplexada i graciosa i aconseguint precisament tot el contrari.
Imatge destacada: (c) Lorenzo Duaso.
