SCHUBERT LIED IV. Ludwig Mittelhammer, baríton. Jonathan Ware, piano. Obres de Franz Schubert. L’AUDITORI (SALA ORIOL MARTORELL). 28 DE MARÇ DE 2019.
El concepte bla, segons el Diccionari de la GEC –tou, que cedeix fàcilment a la pressió–, aquí d’entrada s’ha d’entendre en un sentit negatiu, en el de manca de consistència, de cos, de nervi, de textura noble. Un concepte que resulta molt aproximadament adequat per sintetitzar aquest recital.
Hom partia d’un programa basat en poemes escassos de tensió dramàtica; hi havia en gairebé tots un substrat tot al més elegíac, en el sentit de planyívol, però no, o molt poca, insistim-hi, tensió dramàtica. I l’excepció, no cal dir dir-ho, era Erlkönig (Rei dels verns) que trencava la línia dominant del programa. D’un programa, per tant, en si mateix tou, bla –valgui la insistència en el concepte–, fet que, acompanyat d’una assistència de públic escassa, no ajudava a donar clima al recital.
Per això el recorregut va ser presidit per l’exactitud de la línia canora de Mittelhammer, d’ortodòxia germànica, però mancada de misteri, de guspira, de plus poètic. Tot es manifestava pulcre, net, honest, però previsible, sense més.
L’excepció tanmateix va ser el lied amb què va acabar la primera part, el bellíssim Des Fischers Liebesglück (Felicitat amorosa del pescador) en el qual el jove baríton va aconseguir crear autèntica emoció, va saber contactar intensament amb el lied i amb el públic, en què va ser un tast suggestiu de la seva capacitat, d’uns horitzons al seu abast però encara segurament no immediats. El mateix Erlkönig va ser objecte d’un tractament immadur, aquí per excés retòric; per hiperdramatitzar el tan en si mateix contingut dramàtic, de fet tràgic, del poema de Goethe i de la intensa partitura de Schubert.
Imatge destacada: el baríton Ludwig Mittelhammer. © L. Diller (foto d’arxiu)
