FESTIVAL BACHCELONA. Juan de la Rubia, orgue. Obres de J. S. Bach. PALAU GÜELL. 25 DE JULIOL DE 2016.
Per Mercedes Conde Pons
Una de les propostes més interessants d’aquest Bachcelona, festival original i festiu al voltant de la música de Johann Sebastian Bach, va ser el concert que l’organista Juan de la Rubia va oferir a l’orgue del Palau Güell, residència del mecenes, protector i amic d’Antoni Gaudí, Eusebi Güell.
Les propostes del festival Bachcelona superen l’àmbit purament musical, per situar-se sempre en un esglaó superior, que és el de l’experiència. Com molt bé explicava Pau Jorquera en presentar el concert de Juan de la Rubia, el Bachcelona vol presentar la música de J. S. Bach com a centre neuràlgic i sentit principal del festival, però també com a excusa per viure experiències que surten de l’àmbit habitual del concert. L’aforament de les propostes, sovint reduït, facilita molt que sigui així.
En aquesta ocasió, darrere el títol “Gaudint Bach”, en un evident i ben trobat joc de paraules, Juan de la Rubia era el conductor d’una experiència que aconseguia unir en un tot la màgia de l’arquitectura de Gaudí i l’encís de la música de Bach. Arquitectura i música que, en l’orgue construït per Albert Blancafort a l’espai dissenyat per Gaudí en aquest àmbit domèstic tan singular com és el Palau Güell, prenien forma a través de les ones que anaven circulant per tota la casa en forma de melodies i harmonies fàcils de reconèixer de l’estil bachià. L’arquitectura sonora de Bach trobava en els milers de racons, obertures i amagatalls del Palau Güell –construït amb vocació d’obertura cap a l’interior des de tots els punts de la casa–, espais de ressonància que permetien a l’oient passejar mentre escoltava les vibracions dels sons de l’orgue en els materials nobles i les diferents caixes de ressonància que planteja la casa. La fusta, la pedra, el marbre i el ferro forjat, elements preponderants a l’habitatge, són bons materials conductors i/o reflectors del so, cosa que permet gaudir del gran so de l’instrument dissenyat per Blancafort i que en la figura de Juan de la Rubia tenia el seu millor transmissor.
L’organista natural de la Vall d’Uixó però fincat a Barcelona va aprofitar per presentar a Barcelona el seu CD dedicat íntegrament a la música del Kantor de Leipzig, que va enregistrar amb l’orgue Metzler del monestir de Poblet al final del 2015. Si en l’orgue de Poblet i l’espai de ressonància ideal de l’església de Santa Maria de Poblet les obres més reeixides a nivell acústic eren precisament les més expansives i amb més varietat de registres, com per exemple la Fuga en Sol, BWV 578 o bé el Preludi i Fuga en Si, BWV 543, en l’orgue del Palau Güell i en l’intimisme domèstic que desprèn un palau que no perd el sentit acollidor d’una casa, per singular que sigui, va sonar especialment commovedora “Allein Gott in der Höh sei Ehr”, BWV 662, que en la registració eminentment aflautada convidava al recolliment en una casa on l’espiritualitat cristiana i el caràcter devocional de Gaudí es respira en no pocs detalls iconogràfics.
Tanmateix, amb la Passacaglia en Do menor, BWV 582 amb què es va cloure el concert, l’organista, que té la mateixa edat que tenia Antoni Gaudí quan va dissenyar i construir aquest Palau Güell, va demostrar un cop més el moment pletòric que viu professionalment, la solvència i autoritat amb què defensa el seu discurs musical i la singularitat que es desprèn de la seva visió de l’univers de J. S. Bach. I amb aquest nexe d’unió, Gaudí i Bach es van donar la mà en uns instants musicals de record inoblidable.
