LA CASA DELS CANTS. El cançoner popular contemporani – 100 anys de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Belisana Ruiz, guitarres i tiorba. Cati Reus, violí. Pere Olivé, percussió. Feliu Gasull, guitarra. Cor de Cambra del Palau de la Música. Xavier Puig, director. PETIT PALAU. 12 DE NOVEMBRE DE 2022.
Un Petit Palau atapeït –amb l’aforament reduït per deixar espai al cor i situar els instruments en l’habitual platea– va presenciar l’espectacle amb què el Cor de Cambra del Palau –i, per extensió, l’Orfeó Català i el Palau de la Música– va homenatjar –i continuarà fent-ho els propers mesos– el centenari de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, projecte iniciat entre aquelles mateixes parets.
Després d’una prèvia el cap de setmana anterior al Festival del Castell de Concabella –que es podria considerar una preestrena–, el concert concentrava diversos atractius, però sobretot la primera audició de fins a sis peces basades en melodies del Cançoner, encarregades expressament pel Departament de Cultura de la Generalitat als joves compositors Josep Ollé, Arnau Tordera, Marta Pintó, Francesc Guzmán, Anna Campmany, Joana Gomila i Laia Vallès.
El comissari de l’Any del Cançoner Popular de Catalunya, Jaume Ayats, va situar la importància de la cita en unes breus paraules que resumien molt el seu ampli saber sobre aquesta qüestió i de seguida va arrencar la música, alternada de tant en tant amb lectures pel director del cor, Xavier Puig, de fragments de les cartes en què els “caçadors de cançons” explicaven anècdotes viscudes durant les missions de recerca, algunes de les quals resulten avui especialment curioses o hilarants.
El programa estava format per la combinació d’estrenes i arranjaments ja existents –de fet, algunes melodies, com La Blancaflor i El testament d’Amèlia, es van sentir en totes dues versions. Les harmonitzacions, tan variades com les mateixes cançons, anaven des de les més calmades i properes a la tradició fins a les més agosarades i trencadores. Entre les darreres, va destacar el ritme frenètic del Testament de n’Amèlia de Francesc Guzmán Bonet, que va costar una petita relliscada al cor. També es va trobar a faltar, en alguns casos, una major comprensió del text.
Cal fer esment especial dels acompanyants instrumentals, excel·lents: Cati Reus –i no pas l’anunciada Marta Cardona– al violí, Belisana Ruiz a les guitarres i la tiorba i, sobretot, Pere Olivé, que es va lluir amb unes percussions que l’obligaven a canviar en poc temps entre panderos, castanyoles, xilòfon, campanes i encara altres instruments. També, és clar, la inestimable –però massa breu!– aparició de Feliu Gasull, que va contribuir amb la seva versió d’El comte Arnau a culminar amb èxit una vetllada que ja de bon principi va fer les delícies del públic.
Imatge destacada: © Toni Bofill.
