PALAU GRANS VEUS (LIED). Christian Gerhaher, baríton. Gerold Huber, piano. Obres de Gustav Mahler. PALAU DE LA MÚSICA. 11 DE GENER DE 2020.
Convocat pel cicle Palau Grans Veus va actuar al Palau el baríton alemany Christian Gerhaher acompanyat al piano per Gerold Huber.
El programa, una marató Mahler, era d’una bellesa, coherència, exigència, serietat i transcendència, absolutes: al principi, “Der Einsame im Herbst” (El solitari a la tardor), del segon moviment de Das Lied von der Erde (La cançó de la terra); al final, el sisè moviment de la mateixa peça, “Der Abschied” (El comiat), les dues cançons en la versió per a piano del mateix compositor. Entremig, a la primera part, els Sieben Lieder aus letzer Zeit (Set cançons per als darrers dies), que inclouen les cinc cançons sobre poemes de Friedrich Rückert –entre les quals “Ich bin der Welt abhanden gekommen” (He esdevingut distant del món), potser la millor cançó de Gustav Mahler– i dues cançons de Des Knaben Wunderhorn (El corn màgic de la joventut). Per completar l’exquisida simetria, la segona part es va iniciar amb “Wo die schönen Trompeten blasen” (On sonen les belles trompetes), també de Des Knaben Wunderhorn, per donar pas, a continuació, a l’esmentat “Der Abschied”, una peça que amb gairebé mitja hora de durada excedeix de molt els límits d’un lied.
Un programa dens i molt exigent, tant per als intèrprets com per al públic, que estava tot ell travessat per un denominador comú: la mort com a pau i repòs, un tema, un sentiment molt freqüent a les cançons de Mahler.
Més enllà de la bellesa de la veu, amb un color molt bonic a la zona alta, o de l’exacte control de l’aire, que permetia al cantant frasejar amb naturalitat i sense esforç aparent passatges extensos, va sorprendre en Gerhaher la imponent autoritat interpretativa, el mestratge que provenia de tota una vida dedicada a aquest repertori i que es reflectia en els mil detalls, matisos i petites inflexions que enriquien la interpretació fins a fer-la excel·lent. Gerhaher, com sol passar amb els grans intèrprets de lied, no cantava “des de la partitura”, sinó “des del text”. Alliberat de la cotilla de la barra de compàs i, tanmateix, exacte en el ritme, el cant fluïa fàcil.
Evidentment, una interpretació així no s’hauria pogut aconseguir de cap manera sense el concurs d’un gran pianista. Gerold Huber, enfrontat a unes parts de piano de dificultat considerable, va oferir, ell també, una interpretació de molt alt nivell.
El sentiment predominant al final va ser que havíem assistit a un concert seriós, auster, transcendent. Una veritable experiència artística.
Imatge destacada: El pianista Gerold Huber i el baríton Christian Gerhaher. © Alexander Basta for Sony Classical (foto d’arxiu)
