GREC FESTIVAL DE BARCELONA. Cor i cobla. Montserrat Margalef, clarinet. Víctor Valls, piano. Coral Cantiga. Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona. Montserrat Meneses, direcció. Cançons tradicionals catalanes i obres de Toldrà, Oltra, Serra, Josep Vila i Casañas, Lluís Gual, Carlota Baldrís i Albert Guinovart. PALAU DE LA MÚSICA. 18 DE JULIOL DE 2023.
El mestre Manuel Oltra i Ferrer (1922-2015) va destacar com a pedagog i compositor, tant aportant obres simfòniques, de cambra, per a cobla i per a veu, com arranjant multitud de danses i cançons tradicionals. Amb motiu del centenari del seu naixement, per iniciativa de l’agrupació Músics per la Cobla, la Coral Cantiga i la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona van enregistrar un disc commemoratiu. Aquesta gravació ha sigut el detonant del concert que ambdues formacions van oferir dimarts al Palau de la Música, dins la programació del Grec Festival de Barcelona.
La presentació, però, no es va limitar a la interpretació dels temes arranjats o compostos per Oltra, sinó que també va incloure moltes altres obres, amb algunes estrenes, de tal manera que si la convocatòria va destacar per alguna cosa va ser per la varietat de la proposta, ja que va permetre escoltar diferents perfils musicals que, tot sigui dit, en cap moment van desentonar.
Va començar la sessió la coral fundada el 1961 als Lluïsos de Gràcia, que va interpretar quatre temes tradicionals harmonitzats per Josep Ollé. La seixantena de veus dirigides per Montserrat Meneses van interpretar les cançons populars El rossinyol, Muntanyes regalades, La dama d’Aragó i La filadora d’una forma molt correcta, tot palesant la qualitat del seu cromatisme vocal i oferint un posat més aviat seriós que només va ser trencat quan, a l’última peça, interpretada per les veus femenines, les dones del cor van envoltar la directora en un estudiat moviment coreogràfic. Els acompanyaments ocasionals de la clarinetista Montserrat Margalef i el pianista Víctor Valls no van passar de discrets, però van aportar unes notes de color que van ser molt ben rebudes.
A continuació, la molt “aventurera” Cobla Sant Jordi, creada el 1983, va oferir, també sota la direcció de Montserrat Meneses, un repertori en format concert de tres composicions més aviat clàssiques, signades per Eduard Toldrà, l’esmentat Manuel Oltra i Joaquim Serra, amb què van fer palesa la riquesa estilística que envolta les formacions coblístiques que arrisquen i volen anar més enllà de la sardana. Potser, entre totes tres composicions, caldria destacar Puigsoliu de Serra, sòlidament construïda i bategada amb un esperit del tot simfònic.
Després de la mitja part va arribar el plat fort de la sessió: la interpretació conjunta de cinc obres de molt diversa procedència i contingut, tot i que molt ben triades i engalzades. La tanda va començar amb la Cançó de l’instant de Josep Vila, basada en un poema de Miquel Desclot; va prosseguir amb un altre tema de l’homenatjat Oltra, La birondó, integrat per cinc cançons tradicionals; a continuació va arribar el torn a la primera estrena de la nit, Ara que han callat totes les veus de Lluís Gual, inspirada en un poema de Xavier Mas Craviotto; la segona estrena va ser la de Carlota Baldrís i el seu Els núvols blancs, sobre un poema de Màrius Torres, i finalment, amb caràcter de reestrena, va ser interpretat El temps del cant d’Albert Guinovart, on adapta versos de Narcís Comadira i Ignasi Tomàs.
La diversitat d’aquest seguit de peces va ser determinant per mantenir l’atenció del públic, tant pel que fa als elements literaris, signats per primeres espases com Desclot, Torres o Comadira, com pel que fa als elements musicals, que van alternar tota mena d’expressions, des de la més tradicional d’Oltra a la més wagneriana de Gual, passant per la més lleugera de Guinovart.
El concert va ser coronat amb una ovació impressionant que va obligar els actuants a saludar diverses vegades i repetir algun fragment a mode de bis. En aquest comiat entusiàstic es van afegir alguns dels compositors triats per al repertori.
