FESTIVAL D’ESTIU DE TARRAGONA. Albert Guinovart, piano. Franz Schubert Filharmonia. Tomàs Grau, director. L. Bernstein: Obertura Candide; Danses simfòniques de West Side story. G. Gershwin: Rhapsody in blue. CAMP DE MART (TARRAGONA). 2 DE JULIOL DE 2022.
La temporada de concerts de la Franz Schubert Filharmonia es va cloure la nit de dissabte amb un concert al Camp de Mart de Tarragona amb l’atractiu afegit de comptar com a solista convidat amb el pianista Albert Guinovart. Debut de la Franz Schubert en aquest espai emblemàtic de la ciutat de Tarragona construït a la falda de la muralla romana i que amb una capacitat propera als 2.000 espectadors, la forma de teatre grecoromà i la immensa vela que el cobreix l’ha convertit les darreres dècades en un dels espais emblemàtics de la ciutat.
Nit estiuenca amb música de Bersntein i Gershwin, programa d’un magnetisme evident iniciat amb la sempre dinàmica i atractiva música de l’Obertura Candide, amb la qual l’orquestra dirigida per Tomàs Grau i la concertino Barennie Moon ja van imbuir-nos dins els ritmes, colors, harmonies i dinàmiques sempre encisadors que posseeix aquesta cèlebre pàgina orquestral del llegendari director i compositor americà.
El moment àlgid interpretatiu del concert va arribar amb la Rhapsody in blue amb Albert Guinovart com a solista. Entre les nombroses facetes del compositor i pianista barceloní, la interpretació de la música de Gershwin sempre ha estat un dels referents del seu repertori. Pianista que toca meravellosament la música de Chopin, que assoleix amb la música de Rakhmàninov uns moments exuberants i majestuosos i que comprèn meravellosament tot el sentit que desgrana la música del piano francès (es tracti de Debussy, Ravel o Déodat de Séverac), amb Gershwin assoleix un atractiu especial. Una Rhapsody carregada de ritme, vivacitat, que amb un so curosament amplificat va assolir el clímax romàntic amb l’elegància impresa en el cèlebre i tan expressiu tema melòdic que ha convertit aquesta obra en referent per a tants pianistes i melòmans. Guinovart, molt ben secundat per l’orquestra, gaudia d’una música que interpreta, malgrat la tremenda exigència tècnica, amb absoluta desimboltura per fer fruir de tots els colors d’aquesta obra tan suggeridora. Ja en solitari, més música de Gershwin va cloure una actuació de Guinovart que corroborava aquesta sintonia excel·lent que té amb l’estil, amalgama entre el jazz i el clàssic, representatiu del compositor americà.
Ja a la segona part, l’orquestra tenia davant seu la música d’una factura tan bella, complexa en el ritme i melòdicament inoblidable com són les Danses simfòniques de West Side story de Bersntein. Tomàs Grau va cercar el lluïment orquestral, la vessant rítmica, els colors incisius. Instants com el famós “Mambo”, el suggestiu “Cha-cha”, el melòdic “Somewhere” o l’inoblidable motiu melòdic que envolta el tema de Maria, sonaven amb un gran encert interpretatiu que, això sí –problemàtica dels concerts en espais oberts–, es va emmascarar en determinats moments amb els sons de la música de la jornada castellera celebrada aquell dissabte a Tarragona. Detall poc significatiu davant d’un programa curosament escollit per a una nit d’estiu: brillant, distès i rúbrica del bon treball que concert rere concert la Franz Schubert Filharmonia i Tomàs Grau una temporada més han portat a terme amb tant d’encert.
Imatge destacada: (c) Martí E. Berenguer.
