TEMPORADA OBC. Lise Davidsen, soprano. Dir.: Marc Albrecht. Obres de Wagner i Bruckner. L’AUDITORI. 11 DE MAIG DE 2018.
Per Lluís Trullén
El director d’orquestra Marc Albrecht dirigia per primera vegada l’OBC, en un concert dedicat als Wesendonck Lieder –que va comptar amb la imponent soprano dramàtica Lise Davidsen– i a la Simfonia Romàntica de Bruckner en la versió finalitzada l’any 1880. Aclamat director en les interpretacions de Mahler, Wagner i Strauss, Albrecht ha dirigit grans orquestres (Filharmònica de Berlín, Concertgebouw, Filharmònica de Munic, NHK de Tòquio, Staatskapelle Dresden…) i des del 2011 és el director musical de la Nationale Opera, Nederlands Philharmonisch Orkest i Nederlands Kamerorkest.
Director amb unes idees musicals claríssimes tant en els aspectes formals com en els conceptuals, va conduir l’OBC en unes versions carregades de sensibilitat, elegància i d’un component emocional d’acord amb la música tan intensa que es concentra tant en els celebradíssims Lieder de Wagner com en la Quarta de Bruckner. És el domini de la paleta orquestral, l’equilibri de la sonoritat, el preciosisme a fer destacar els motius melòdics el que ens feien gaudir d’una versió de la Simfonia Romàntica plena de tota la intensitat que l’autor va plasmar en aquesta obra que, malgrat ser escrita l’any 1884, va ser revisada l’any 1878 i finalment conclosa el 1880. Moments tan intensos com l’“Andante” en Do menor a manera de marxa fúnebre que emmarca el segon moviment o l’“Scherzo”, moviment que Bruckner va compondre l’any 1878, amb el seu caràcter distès i el disseny emmarcat dins un context programàtic, ens permetien gaudir d’una lectura descriptiva i amb un caire narratiu. La naturalitat amb què Albrecht explica la música de Bruckner repercuteix perquè el discurs, que en mans de certs directors pot fins i tot ser excessivament lent i difús, emergeixi amb una clarividència absoluta.
L’OBC es va mostrar intensa en el decurs de la tota la Simfonia. Precisió en les cordes, calidesa a les fustes, fortalesa majestuosa al metall… van ser un mitjà idoni perquè Albrecht desenvolupés la seva idea musical: res era fruit de l’especulació, malgrat tenir tanta naturalitat expressiva. Tot calia que avancés mitjançant un clar sentit programàtic en què la intensitat romàntica –tant del primer moviment, meravellosament interpretat– com del turmentós “Finale” –en què els diferents motius creaven un quadre sonor encaminat a elevar-se cap al majestuós i triomfal final en tonalitat major–, confegien l’imprescindible sentit narratiu per a una obra que a més conté una intensa càrrega emocional.
Si el paper de director i l’orquestra en Bruckner va ser esplèndid, prèviament la reconeguda veu de la soprano dramàtica Lise Davidsen va submergir-nos en les delícies dels Wesendonck Lieder, aquella música indissociable del Tristany i Isolda i que assoleix moments sublims, com els lieder “A l’hivernacle” o “Somnis”. La veu majestuosa, d’una amplíssima projecció, d’un registre central dens però d’una calidesa suficient per resoldre els frasejos amb una claredat notòria, expliquen els èxits que a poc a poc va assolint aquesta soprano especialitzada en Wagner i Strauss. El bon gust expressiu i la solidesa en els aguts només tenien com a únic “però” un color excessivament metàl·lic en les notes més greus de la tessitura, que a moments trencaven el bellíssim encant de la seva línea vocal. Uns Wesendonck Lieder portadors de tota l’essència implícita, tant en el pla vocal com orquestral (realitzada per Felix Mottl) de la música del Tristany.
