MÚSICA ANTIGA A L’AUDITORI. CANTATES DE BACH II. Vespres d’Arnadí. Cor de Cambra de Palau de la Música Catalana. María Hinojosa, soprano. Anna Alàs, mezzosoprano. Víctor Sordo, tenor. Pau Bordas, baix. Dir.: Dani Espasa. J. S. Bach: Cantates BWV 42, BWV 85, BWV 108. L’ AUDITORI (SALA ORIOL MARTORELL). 17 D’ABRIL DE 2016.
Per Lluís Trullén
Els dies 8, 15 i 22 d’abril de l’any 1725 s’estrenaven, respectivament, a l’església de Sant Tomàs de Leipzig les cantates corresponents al primer, segon i quart diumenges de després de la Pasqua. I ara, coincidint amb el temps de les celebracions litúrgiques, el Cor de Cambra del Palau, el conjunt instrumental Vespres d’Arnadí i un destacadíssim grup de solistes vocals (María Hinojosa, Anna Alàs, Víctor Sordo i Pau Bordas), tots dirigits per Dani Espasa, ens van apropar a les cantates que el mestre d’Eisenach va compondre per just aquestes dates.
La Sala Oriol Martorell de L’Auditori presentava una gran entrada per a aquest segon concert de temporada que, coproduït amb el Palau, està dedicat a les cantates de Bach. Quan el treball orquestral després de deu anys de trajectòria té una consolidació artística i una especialització estilística en Bach com un dels punts de mira, quan un Cor de Cambra del Palau mostra concert rere concert un nivell interpretatiu altíssim i quan els solistes vocals han estat curosament escollits per afrontar tècnicament i estilísticament les àries de les cantates, els resultats no poden ser millors.
L’estructura literària de les tres cantates es basa en els textos dels Evangelis de Mateu i Joan. La pau de l’Església, el Bon Pastor i la vinguda de l’Esperit Sant són el fonament per desenvolupar els temes literaris sobre els quals la inconfusible escriptura de Bach es desenvoluparà seguint l’estructura de recitatius, àries i corals.
Una proporció perfecta entre nombre de cantants del cor (una vintena) i membres de l’orquestra (una quinzena) permetia un equilibri del tot adient amb la sonoritat dels números de conjunt. Els cors i corals transmetien solemnitat, amb una elecció dels temps en la direcció de Dani Espasa mesurats i recreant-se en certs moments en els finals de les frases. Percebre les individualitats instrumentals de violins, violes, oboès, fagot, clavicèmbal… ens permetia assaborir les delicades textures que Bach va idear curosament i la interpretació mai no deixava de cercar aquest protagonisme individual dins del tot instrumental. Les veus tenien a priori una vàlua de tots prou coneguda. Impecable María Hinojosa, delicadíssima, refinada, amb una naturalitat en el cant idoni per afrontar les àries. La mezzosoprano Anna Alàs projectava la veu amb seguretat, amb fermesa, però amb la subtilitat interpretativa suficient perquè el cant destil·lés una fluïdesa constant. Magnífica una vegada més la veu de Pau Bordas per afrontar les àries del repertori de Bach; seguretat absoluta en tot el registre de la tessitura i amb una claredat expressiva que una vegada més va resultar impecable. I una veu com la de Víctor Sordo, molt adequada tant per als recitatius de les cantates com ho seria per afrontar l’Evangelista de les Passions, va deixar palès que és una de les veus actuals més destacades en el camp de la interpretació de la música seguint criteris històrics. En definitiva, unes cantates de Bach interpretades amb un gust exquisit i que van rebre una unanimitat d’aplaudiments del nombrós públic. Ja fora de programa va sonar un dels corals que corresponia al tercer diumenge de després de la Pasqua.
