CONCERTS SIMFÒNICS AL PALAU. Orquestra Simfònica del Vallès. Albert Guinovart, piano. Ana San Martín i Toni Viñals, cantants. Dir.: James Ross. Programa: Obres de Frederick Loewe, Gershwin, Guinovart. PALAU DE LA MÚSICA. 2 DE DESEMBRE DE 2017.
Per Lluís Trullén
Albert Guinovart estrenava la seva residència al Palau amb un concert de la temporada de l’OSV. Músic polièdric (gran pianista, compositor i pedagog), aquesta temporada les seves actuacions s’esdevenen als tres grans escenaris de la ciutat (Liceu, Auditori, Palau), mostra del seu talent indiscutible i d’una popularitat que ja va revelar-se quan trenta anys enrere es va estrenar el seu musical Mar i cel i que s’ ha mantingut intacta. El Palau presentava una magnífica entrada per poder apreciar el talent del Guinovart pianista i compositor, en un programa bastit en dues parts, la primera integrada per la suite de My fair lady de Frederick Loewe i el brillant Concert per a piano en Fa de George Gershwin. El celebradíssim musical de Loewe estrenat l’any 1956 i representat en més de dues mil ocasions a Broadway va ser portat vuit anys després al cinema per George Cukor i assolí vuit Oscars de l’Acadèmia. Melodies i ritmes expressats per l’OSV que, sota la batuta de James Ross, van sonar meravellosament, tot esdevenint un preàmbul esplèndid de la interpretació del brillant Concert en Fa de Gershwin. Com a pianista, Albert Guinovart sempre ha tingut predilecció per la música de Rachmàninov i Chopin, pel pianisme brillant que posi a prova el virtuosisme més exigent i que a més estigui acompanyat d’una forta càrrega melòdica romàntica. Música amb ritmes netament americans, amb l’expressivitat onírica pròpia d’un nocturn o amb el magnetisme representatiu de les melodies adients a un musical, el Concert en Fa de Gershwin es mostra com una música escaient a les qualitats interpretatives de Guinovart. Versió brillant i eloqüent, amb un pianisme dinàmic ple de virtuosisme i amb acurats diàlegs amb l’orquestra –molt ben conduïda per James Ross–, que ens feien apreciar novament aquest pianisme radiant i ple de sensibilitat que en tantes i tantes ocasions hem pogut escoltar a Guinovart.
El Guinovart pianista s’exposava, doncs, en tota la seva plenitud per donar pas, ja a la segona part, a una selecció de la música dels seus cèlebres musicals. Amb les veus d’Ana San Martín i Toni Viñals, i novament amb Guinovart al piano, les inconfusibles melodies del recentment guardonat amb sis Premis Butaca Scaramouche, però també d’altres musicals d’èxit, com Gaudí, Flor de nit o Mar i cel, repassaven passatges d’uns musicals que el compositor sempre ha creat essent fidel a un estil amb el qual assoleix una immensa popularitat. La seva aposta incondicional per les melodies de forta càrrega romàntica, el seu domini de la paleta orquestral, i l’expressivitat i capacitat comunicativa i encisadora marquen aquesta música que segueix gaudint d’una popularitat inqüestionable. Les seves melodies van ser esplèndidament cantades per la delicada veu d’Ana San Martín i per un apassionat Toni Viñals, ambdós sempre compromesos en els seus papers i fent del refinament expressiu el seu principal aspecte interpretatiu. I amb una OSV que va saber estar en el seu rol, creant colors i harmonies dins un entorn en què el piano de Guinovart i les dues veus poguessin deixar fluir el sentit melòdic de les composicions. En definitiva, un concert en què la faceta de compositor i pianista d’Albert Guinovart (protagonista i portada del número actual de la «Revista Musical Catalana», núm. 360) va brillar davant d’un públic entusiasta i fidel amb el seu estil inconfusible.
