SIMFÒNICS AL PALAU. Juan Manuel Cañizares, guitarra. Ángel Muñoz i Charo Espino, palmes i ball. Cor de Noies de l’Orfeó Català. Orquestra Simfònica del Vallès. Xavier Puig, director. Obres de Marc Timón, Joaquín Rodrigo, Carles Suriñach i Juan Manuel Cañizares. PALAU DE LA MÚSICA. 18 DE GENER DE 2025.
Cal dir que la suspensió de la participació del cantant i guitarrista Arnau Tordera va afectar notablement al canvi de programa del concert ofert per l’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) de dissabte passat al Palau de la Música. Però un cop més la formació, en aquest dirigida per Xavier Puig, va fer palesa la versatilitat i capacitat per adaptar-se a qualsevol tipus de repertori, ja que l’anunciada interpretació del Concierto de Aranjuez va comptar amb la intervenció del gran guitarrista Juan Manuel Cañizares, que va aprofitar l’avinentesa per presentar el seu Concierto Al-Andalus, una composició flamenca concebuda en memòria de Paco de Lucía.
I per arrodonir el cartell de la vetllada, l’OSV va incloure a l’actuació un parell de peces curtes escrites per dos compositors catalans que han residit llargament als Estats Units, que potser no tenien gaire a veure amb les obres principals de l’actuació, però sí que van servir per complementar una oferta diversificada, oberta a estils variats i, en definitiva, per manifestar una altra declaració de principis de la voluntat de l’orquestra de tocar com més palos millor, i que per una vegada valgui aquesta expressió flamenca tractant-se d’una formació simfònica.
La peça que va obrir la sessió va ser Les trompetes de la mort de Marc Timón, un tema recent inspirat en un text del llibre Canto jo i la muntanya balla d’Irene Solà, amb una tendència que tirava cap a la banda sonora cinematogràfica i que va comptar amb la participació del Cor de Noies de l’Orfeó Català, que sota la direcció de Montserrat Meneses –fins ara sotsdirectora de l’Orfeó i que ha assumit aquest càrrec recentment–, va demostrar el so fresc i dúctil de la seva quarantena de veus joves i enlluernadores. La segona composició breu, l’expansiva i colorista obertura titulada Feria màgica de Carles Suriñach, inspirada en la Fira d’Abril de Sevilla, però allunyada de tota ortodòxia flamenca i més aviat adaptada als gustos nord-americans.
Però el plat fort del vespre era, sens dubte, el Concierto de Aranjuez. Per molt que hagis escoltat aquesta composició de Joaquín Rodrigo, que, segons el que va dir Xavier Puig, va ser estrenada al mateix Palau de la Música, sempre t’emociona, i més si és en directe i la interpreta un guitarrista de la categoria de Cañizares amb un acompanyament tan exquisit com el de l’OSV. Les seves sis cordes van sonar amb tota la mestria i el duende que l’ocasió requeria. I el seu famós “Adagio” va ser estremidor, en bona part gràcies a la intervenció de la solista Mariona Gòdia tocant el corn anglès i fent duet amb una guitarra pletòrica.
I a continuació va tenir lloc la presentació del Concierto Al-Andalus, del propi Cañizares, en homenatge a Paco de Lucía, amb qui el guitarrista de Sabadell va compartir escenari durant uns quants anys. Aquesta obra, orquestrada per Joan Albert Amargós, consta de diversos moviments inspirats en ritmes flamencs, com les bulerías, la taranta i els tanguillos, i un cop més va permetre el lluïment absolut del tocaor. A més, es va donar la circumstància que es va comptar amb la presència d’un parell de palmeros, que hi van intervenir d’una forma perfectament ajustada, com si les seves mans fossin dos instruments més de l’OSV.
Al final, l’escenari del Palau de la Música es va convertir en una mena de tablao flamenc, amb els esmentats palmeros –Ángel Muñoz y Charo Espino– prenent una posició protagonista al costat de Cañizares i fent palesa també la seva qualitat com a bailaores, sobretot el primer, que es va mostrar extraordinari.
Imatge destacada: (c) Lorenzo Duaso.
