PALAU 100. Anne-Sophie Mutter, violí. Lambert Orkis, piano. Roman Patkoló, contrabaix. Obres de J. Brahms, K. Penderecki i J. S. Bach. PALAU DE LA MÚSICA. 17 DE NOVEMBRE DE 2017.
Per Lluís Trullén
Dia 28 de maig de 1977. Herbert von Karajan convida una jove violinista de només tretze anys a actuar com a solista al Festival de Pasqua de Salzburg. El reconeixement internacional d’aquesta nova promesa és unànime, i ara –quaranta anys després– el nom d’Anne-Sophie Mutter segueix deixant sense localitats les sales d’arreu del món on actua. La gran violinista tornava al Palau per oferir un recital de cambra al costat del gran pianista Lambert Orkis i del contrabaixista Roman Patkoló. Un Palau ple de gom a gom va seguir amb un silenci absolut, màgic –només truncat per algun telèfon mòbil inoportú–, un recital d’una estructuració equilibrada i que denotava la intel·ligència d’aquesta artista.
L’elegància de Mutter segueix acompanyant una musicalitat que deixa meravellat el públic. Primer va ser l’apassionament del Brahms de l’Scherzo de la Sonata F-A-E, amb una Mutter temperamental, brillant, que extreia de l’Stradivarius unes sonoritats d’un aprofundiment d’acord amb la contundència del moviment. Després va aparèixer la Mutter imaginativa, perfeccionista amb l’elaboració de sonoritats i ritmes plens de color i espontaneïtat. Juntament amb el contrabaixista Roman Patkoló va interpretar el Duo concertant per a violí i contrabaix de Penderecki, una obra encarregada per The Anne-Sophie Mutter Foundation, que va ser dedicada a ambdós intèrprets. Roman Patkoló ha estat becari de la Fundació que Anne-Sophie Mutter va fundar vint anys enrere i des d’aquell moment, a més de fer nombroses aparicions al circuit internacional, ha actuat amb la violinista alemanya oferint estrenes d’obres d’autors contemporanis com Rihm, André Previn i del propi Penderecki. La primera part, però, acabava amb una de les grans, potser la més gran obra escrita per a violí sol: la Partita núm. 2 de Bach. Mutter en solitari afrontant les quatre danses coronades amb la monumental “Chacone” que configuren aquesta obra mestra escrita pels volts del 1720 a Köthen. La polifonia i les monumentals variacions que integren la “Chacone” s’eleven com una arquitectura majestuosa construïda amb complexitats sublims que recreen un món introspectiu, un univers que sempre cal escrutar per copsar-ne tota l’essència. Pot ser discutible la interpretació de Mutter, plena de dinàmiques amb uns efectes de contrast que per als més puristes podrien ser considerades allunyades d’un estil canònic. Però Mutter va oferir-nos la seva pròpia i personal versió; un Bach romàntic, a moments efectista, revestit de sonoritats polifòniques d’una claredat pristina.
De nou un retorn a la música de Penderecki, amb la monumental Sonata per a violí núm. 2, ens presentava una nova faceta estètica al concert. Obra dedicada a Mutter, les harmonies, les complexitats rítmiques, les sonoritats ambigües i punyents són una constant de l’obra. Estrenada a Londres l’any 2000 per Mutter i Orkis, aquesta obra d’aproximadament mitja hora de durada té com a epicentre el “Nocturn”, on tot l’entrellat harmònic i melòdic va ser destil·lat pels intèrprets amb una lectura acurada i suggestiva. Sens dubte una de les pedres angulars del programa, deliciosament expressada per Mutter i per un excepcional Lambert Orkis. Ja com a cloenda del programa, tres de les sempre meravelloses Danses hongareses de Brahms, on es donen la mà virtuosisme i melodies inoblidables i on la màgia del violí de Mutter va tornar a transcendir fins a cotes insospitades. Bravos i més bravos en un concert que va culminar amb la delicadesa de la Melodia de Txaikovski i amb els aires extravertits de la Jamaican rumba del gran Jascha Heifetz. Un concert en què l’estrella de Mutter i l’extraordinari piano de Lambert Orkis van entusiasmar amb un programa eclèctic i curosament elaborat.
