RESIDENTS A L’AUDITORI. Moonwinds, grup de vents. Joan Enric Lluna, director i clarinet. Soler, Mozart i Dvořák. L’AUDITORI (SALA TETE MONTOLIU). 17 DE GENER DE 2013
Per Mercedes Conde Pons
No són bons temps per omplir sales de concerts i, tanmateix, la inèrcia dels corrents pessimistes fa que molta gent oblidi que la música és un bàlsam a les pesantors de la vida, més saludable i fins i tot més econòmica –en alguns casos– que altres remeis químics. El cas del primer concert del grup resident a L’Auditori durant la temporada 2012-13 n’és un bon exemple. La relació qualitat-preu del remei és absolutament equilibrada, si es jutja pel sentiment general de benestar amb què el públic que va omplir la Sala Tete Montoliu de L’Auditori va sortir de la sessió excel·lent d’Harmoniemusik.
Música harmònica? Més aviat harmonia musical seria una bona traducció en el cas d’aquest concert per a una formació –un grup de vents– que als seus orígens rebia aquest evocador nom. Moonwinds, formació creada pel clarinetista valencià Joan Enric Lluna, recupera l’esperit d’aquests ensembles de vents –oboè, clarinet, fagot i trompa– que durant el Classicisme i el Romanticisme omplien els carrers, els parcs i els salons benestants de música per acompanyar els grans esdeveniments, les promenades i els moments d’esbargiment dels ciutadans. Formacions constituïdes per harmonitzar el dia rere dia i per endolcir amb els temes més populars i de moda els cors dels seus contemporanis.
Dos casos emblemàtics de la literatura per a aquesta formació són els de W. A. Mozart i A. Dvořák, que van elevar a la categoria d’obra d’art les obres que van compondre per a aquest gènere. Moonwinds va escollir la delicada Serenata en Mi bemoll major, KV 375 de Mozart i la inspiradíssima Serenata op. 44 de Dvořák per obrir aquesta breu temporada de residència que inclou dos concerts més fins al juny. El diàleg elegant entre els diversos instruments de l’octet (un contrabaix completava com a nonet la formació per donar més consistència i empastament al so de conjunt tot doblant el segon fagot) en l’“Adagio” de la Serenata de Mozart es torna sublim en el també tercer moviment –“Andante con moto”– de la Serenata de Dvořák. En aquesta, la formació es completa amb una tercera trompa i violoncel –excel·lent, com ens té acostumats, José Mor–, en una obra que conté màgia des dels primers compassos als darrers, tot combinant el caràcter folklòric tan present en l’obra de Dvořák amb la dolcesa de la nostàlgia romàntica.
Entremig, una estrena mundial, l’obra Antíphona de Blai Soler (Barcelona, 1977), originàriament composta per al Festival de Torroella de Montgrí fa tres anys. Un condicionant –el fet d’haver de ser interpretada inicialment en una església– que el mateix compositor va explicar a posteriori el pes que té en les característiques de l’obra. Antíphona s’inspira en les fórmules litúrgiques cristianes de pregunta-resposta, i molt especialment en l’estructura arquitectònica de la basílica de Sant Marc de Venècia –amb dues galeries d’orgue– on Giovanni Gabrieli va ser compositor. Aquesta idea primigènia porta Blai Soler a confegir una obra a dos cors i vuit veus –l’ensemble ho permet, ja que cada instrument està doblat– en què cada instrument té un protagonisme individual. Amb dos moviments contrastats, l’obra no busca l’emoció sinó l’evocació de les antífones gairebé etèries de la litúrgia. L’element tensió-relax és portat a l’extrem amb un inici estrident i una progressiva evolució cap al caràcter contemplatiu i gairebé meditatiu del final.
Iniciativa excel·lent la de fer partícip l’espectador amb l’establiment d’un diàleg entre els artistes –compositor i director– i els oients, tot obrint espai per als dubtes en un ambient distès que trencà les barreres de l’escenari. Al final, festa grossa i bisos segons demanda: un fragment d’un tema de Martín i Soler present en un dels seus propis divertiments sobre l’òpera Una cosa rara –el tema que Mozart cita en la seva òpera Don Giovanni–, un duo per a fagots i la repetició del deliciós Trio de Dvořák. Qui es perdria el concert següent?
